Quiosc

Regió7

Josep Camprubí

EL CROQUIS

Josep Camprubí

Pots espiar, que no passa res

L’espionatge polític segueix sent el gran argument informatiu de la setmana. El resum és que en comptes d’anar-se aclarint i concretant, la qüestió s’ha anat embolicant cada dia més. I ho ha acabat de complicar la darrera jugada del PSOE, anunciant que el president del govern de l’Estat i la ministra de Defensa, Margarita Robles, també van ser espiats durant el maig i el juny de 2021, «per organismes aliens a l’Estat, inclòs el Centro Nacional de Inteligencia (CNI)» i, per tant, sense autorització judicial. Si això fos cert i no s’hagués detectat fins ara, demostraria que el nivell de seguretat dels principals càrrecs de l’Estat és sorprenentment baix, tant baix que és difícil de creure. I si la intrusió ja havia estat detectada però no s’ha volgut fer pública fins ara, realment es tracta d’una maniobra inacceptable destinada a rebaixar la importància política de l’espiada global als més de seixanta independentistes catalans, tot i que segons de Citizen Lab, podrien ser molts més. Anunciant sobtadament que ell també havia estat espiat, Pedro Sánchez podria estar intentant de fer tot un joc de mans injustificable: passar de ser el responsable polític d’un espionatge il·legal a les personalitats més destacades de l’independentisme català a presentar-se com a una víctima més de les que han estat espiades pel ja famós programari maliciós Pegasus.

Com es pot aclarir tot aquest embolic ? En un país realment democràtic l’escàndol hauria estat majúscul i comportaria destitucions, dimissions i comissions d’investigació per establir amb exactitud com ha anat i quins són els responsables directes del desgavell. Però «Spain is different» tal com assegurava anys enrere el ministre Fraga Iribarne. I, per confirmar-ho, només cal veure el resultat de la votació que va tenir lloc dimarts passat al Congrés de Diputats. Hi havia una petició per crear una comissió d’investigació sobre l’espionatge polític signada per Unidas Podemos, Més País, Compromís, el BNG, Junts per Catalunya, ERC, la CUP, el PNB, Bildu, i el PDeCAT. Però, en contra d’investigar-ho, es va aixecar immediatament un mur format pels representants del Deep State al complet: PSOE, PP, Vox i les restes de Ciutadans. No hi haurà, doncs, comissió d’investigació, no fos cas que sortissin irregularitats difícils de justificar, perquè ja se sap que contra l’independentisme català tot s’hi val, sigui legal o no. I que la defensa de la unitat de l’Estat disculpa qualsevol actuació antidemocràtica. Queda confirmat, per tant, que hi ha afers que no han de sortir a la llum pública. S’intentarà d’anar-los tapant, tot esperant que el temporal es calmi i que finalment s’oblidi. Mentrestant, les clavegueres de l’Estat respiraran tranquil·les: poden anar fent allò que calgui –o sigui: allò que se’ls encarregui- i ningú no els ho impedirà. Però potser no serà tot tan senzill. O canvia del tot l’actitud de Pedro Sánchez o perdrà els suports que van fer possible la seva investidura. D’una banda perquè el bloc independentista no el votarà. I, a més, les darreres enquestes publicades aquesta setmana mateix, ja confirmen que el PSOE està perdent vots, mentre que el bloc PP-Vox els augmenta. És a dir que sense rectificacions ràpides, el Catalangate pot ser l’incident definitiu que faci perdre l’equilibri a un funàmbul polític tan reconegut com Pedro Sánchez i enceti un nou capítol en les conflictives relacions entre Catalunya i l’Estat.

Compartir l'article

stats