L’edificació catalana s’enfronta al repte més important de les darreres dècades: la rehabilitació energètica de 65.000 habitatges d’avui fins al 2026. Per assolir-ho disposa d’un instrument únic, com són els 480 milions d’euros que Catalunya rebrà per aquest fi, provinent dels fons Next Generation que la Unió Europea ha posat en marxa per revitalitzar l’economia del continent i superar la crisi econòmica generada per la pandèmia. Unes ajudes que representen una activitat econòmica superior als 1.200 d’euros, que beneficiarà, principalment, a petites i mitjanes empreses, treballadors autònoms i tallers locals. Però els principals beneficiaris seran aquells propietaris d’habitatges que decideixin adequar-los ambientalment, ja que les subvencions previstes poden arribar a ser del 40% del cost de la rehabilitació, amb un topall màxim de 6.300 euros per habitatge, sempre que s’acrediti una reducció del 30% en el consum energètic de l’edifici un cop acabades les obres.
Ens trobem, per tant, davant d’una oportunitat única per millorar el nostre parc d’habitatges per fer-lo ambientalment sostenible i, ensems, generar llocs de treball. Per poder-la aprofitar s’han posat en funcionament les Oficines Tècniques de Rehabilitació per divulgar la importància d’aquests fons i facilitar l’accés als mateixos assessorant i acompanyant la ciutadania i posant als seu abast professionals i tècnics que els ajudin a aconseguir l’èxit en les millores que s’emprenguin als habitatges. El primer pas no tindrà cap cost per a les comunitats de veïns interessades en la millora energètica del seu edifici perquè tant el llibre de l’edifici com el projecte de rehabilitació serà totalment gratuït.
Les oficines també oferiran assessoria als mateixos ajuntaments en donar-los suport en la posada en funcionament del programa de barris, dotat amb més de 184 milions, destinat a actuacions d’urbanització, reurbanització i millora de l’entorn físic que complementin les obres de rehabilitació dels edificis.
A les Oficines Tècniques de Rehabilitació es podrà obtenir informació relativa als préstecs específics per a comunitats de veïns que decideixin emprendre obres de millora energètica dels seus habitatges, que estan disponibles gràcies a l’acord signat entre la Generalitat de Catalunya i diverses entitats bancàries. Es tracta d’un crèdit de 10 a 15 anys, amb un tipus d’interès baix, al voltant del 5,25%, i amb període de carència que garanteix que no es començarà a pagar fins que les obres estiguin enllestides i els veïns ja comencin a gaudir de l’estalvi en la factura energètica que els proporcionaran els treballs fets a casa seva.
Però com totes les oportunitats, les ajudes de la Unió Europea a la rehabilitació passen de llarg si no s’aprofiten. La primera convocatòria d’aquestes subvencions, on està previst repartir el 70% del total, es tancarà el 31 de desembre d’enguany. Tots els fons assignats a Catalunya que no s’hagin invertit en acabar aquest 2022 es destinaran a altres comunitats autònomes més eficaces a l’hora de repartir-los. La segona fase, on es repartirà el 30% restant de les aportacions europees, finalitzarà el 31 de desembre de 2023. A més, totes les obres que hagin sol·licitat la subvenció hauran d’estar totalment acabades el juny del 2026 per poder-la fer efectiva. Aquests terminis posen de relleu la necessitat d’agilitar al màxim la gestió dels ajuntaments a l’hora de facilitar les llicències d’obres i els permisos d’ocupació de la via pública en els casos en què siguin necessaris, ja que s’hauran de concedir en un termini màxim de dos mesos.
La pregunta que ens hem de fer és si Catalunya es pot permetre el luxe de desaprofitar les ajudes dels fons Next Generation quan hi ha 300.000 habitatges que tenen les pitjors qualificacions energètiques, F i G. El Consell de Col·legis de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya creu que aquests són els principals candidats a rebre les subvencions i que es pot arribar a millorar com a mínim el 5%. Són habitatges que es poden convertir en una punta de llança per millorar la qualitat de vida dels catalans, però també per deixar un món més habitable i sostenible als nostres fills.
