Quiosc

Regió7

Joan Barbé

Joan Barbé

Guionista i autor

El pitjor viatge del món

Milers de manresanes i manresans han estat notícia aquest cap de setmana per haver fet un viatge únic, el multitudinari desplaçament a Bilbao per donar suport a la gesta històrica del Baxi Manresa a la final four; expedicionaris que han rebut tota la simpatia i reconeixement dels mitjans de comunicació, per recolzar un club que aquesta temporada ha tingut tots els encerts i totes les gràcies. A la Catalunya Central n’entenem un grapat de viatges, autors de casa com en Marc Serena o en Xavier Gual n’han escrit llibres de l’art, de voltar món; per això aquests dies, que som al costat dels qui han fet la ruta de la il·lusió esportiva, seria just tenir un record per uns altres viatgers de les nostres contrades, centenars com a mínim, que diàriament es veuen obligats a patir una aventura viatgera tan desgraciada com desafortunada.

No parlo dels Mars del Sud ni de les Antípodes, però estic convençut que si Steinbeck, Kerouak o Krakauer s’haguessin desplaçat amb l’R4 de Manresa a Barcelona, ara tindríem una gran novel·la com la d’Apsley Cherry-Garrard titulada El pitjor viatge del món, que narrava l’expedició de Scott al pol sud, dedicada a les intrèpides víctimes que han de fer la ruta diària, a la suposadament millor ciutat europea. Homes i dones que no saben a quina hora sortiran i quan ho fan, ho fan amb la incertesa de no saber a quina hora arribaran; obligats a viatjar amb un kit de supervivència que com a mínim inclogui la presència d’un entrepà i una ampolla d’aigua per evitar la inanició que poden provocar les llargues esperes, un carregador de bateria per no trobar-se incomunicats o, en casos extrems, aportar energia al tren per avançar, calçat còmode i roba de recanvi per si cal fer transbordament i realitzar algun tram a peu per les vies o com a mal menor en bus, elements d’higiene bàsica per arribar presentables a la feina, i sobretot oxigen d’emergència per sobreviure als casos d’aglomeracions en hora punta; en definitiva preparats com si anessin a fer la ruta de la seda, cada dia que van a treballar. Un col·lectiu sofert que no defalleix, disposat a arribar fins i tot a la revolta, sota amenaça de ser criminalitzats i multats, per no pagar com a protesta a un servei deficient que no mereix cobrar; els herois i heroïnes urbanes del nostre segle.

A totes aquelles persones de Catalunya que encara pensen que el viatge a Ítaca és el més complicat i ple de paranys que ens ha tocat fer, els convido a fer la ruta de Manresa a Barcelona amb l’R4 de Rodalies, és un bon bany de realitat del país on vivim i el llarg camí que ens queda per recórrer; una recomanació especialment adreçada als usuaris que tenen el privilegi de fer-la en cotxe oficial, ignorants o el que seria pitjor, còmplices del que està passant.

Compartir l'article

stats