Regió7

Regió7

Ricard Sánchez

Equidistància, cinisme i traïció

Fa uns dies, Josep Borrell, amb aquell ardor guerrer que el caracteritza, va dir molt seriosament que ningú no pot apartar-se quan un poderós agressor ataca sense justificació a un veí feble, ningú no pot invocar la resolució pacífica dels conflictes. Es referia a Ucraïna i a Rússia. Tanmateix, no hi ha pocs conflictes actuals als quals els Estats Units i Europa mirin de costat, invoquen la resolució pacífica o fins i tot apliquen una vergonyosa equidistància, si no directament un suport clar per a l’agressor. Tenim això i per a ells no és vergonyós. Perquè el món existeix més enllà de les nostres fronteres, en territoris que coneixen des de fa temps, la dinàmica de la injustícia i els noms dels seus autors. Tot i que pels grans mitjans sembla que no existeixen.

Només per donar dos exemples en què el Regne d’Espanya està fortament implicat de diferents maneres i en què Josep Borrell manté silencis que causen fàstic, vergonya i molt dolor. Em refereixo, primer, al Iemen on estan massacrant amb armes espanyoles venudes a l’Aràbia Saudita i, segon, a la recent traïció del Regne d’Espanya al poble sahrauí on es deixa la responsabilitat d’Espanya i es vol regalar el territori al Marroc. És per això que als antimilitaristes cada cop que sentim «pau» en les declaracions de Josep Borrell esclatem en còlera per la hipocresia d’aquest personatge. I ens ve el cabreig cada vegada que el Govern espanyol es pronuncia cínicament i uneix la «pau» i les armes.

El conflicte a Iemen és derivat de l’enfrontament entre l’Aràbia Saudita i l’Iran, i ja ha provocat desenes de milers de morts, entre ells 10.000 nens, i el Iemen viu en una «crisi humanitària permanent». Els iemenites corren el risc de morir de fam. De fet, ja estan morint. Dos terços dels programes de les Nacions Unides s’han tancat completament o s’han reduït per la manca de fons i el ressorgiment dels combats. Les retallades en les ajudes han provocat la reducció de les racions d’aliments per a vuit milions de persones i la disminució del subministrament d’aigua potable. Però el Regne d’Espanya continua amb les seves vendes d’armes i Borrell continua sense dir res sobre el Iemen.

El pla d’autonomia per al Sàhara Occidental que el Marroc promou amb Pedro Sánchez és tota una traïció al poble Sahrauí, a més té poc de nou i molt de problemàtic. La via que planteja Rabat amb el beneplàcit de la Moncloa data del 2007 i exclou dos factors clau: aquest document no té en compte al portaveu que és el Front Polisario com a part essencial d’aquest assumpte ni tampoc admet la independència com una alternativa democràtica i vàlida que també s’hauria de sotmetre a la voluntat popular del poble.

La posició del Govern d’Espanya amb el Sàhara és vergonyosa. D’una banda, accepta l’ocupació i violació sistemàtica de drets humans per part del Marroc i això fa còmplice al regne de les agressions futures. Cal recordar que Espanya té la responsabilitat de descolonitzar el Sàhara i garantir un referèndum d’autodeterminació per al seu poble. Les posicions d’Espanya en política internacional subordinades a interessos imperialistes són vergonyoses. El Regne d’Espanya i els seus representants com el militarista Borrell han de basar la seva política internacional en la pau, la solidaritat i la cooperació entre els pobles. I no al contrari, quelcom que trenca amb els principals valors humans entre els pobles. No a la guerra. Maleïdes guerres.

Compartir l'article

stats