Encara recordo les fàbriques tèxtils en marxa: Antius, el Cortès, Cal Cavaller... El soroll eixordador de les màquines, la pols de la borra, les treballadores en línia amb la bata posada i fent córrer els dits... Ara tot això ha desaparegut i queden edificis preciosos, amb una forta personalitat, abandonats al pas del temps. Patrimoni desaprofitat, que caldria reivindicar molt més, revitalitzar amb idees innovadores. Queda aquí la idea...
A aquestes colònies tèxtils de Callús hi anàvem cada setmana. Jo i el meu germà érem petits i, un o l’altre o tots dos alhora, acompanyàvem la mare al que anomenàvem ‘anar a passar la carn’. Que vindria a ser anar a repartir les comandes que les clientes feien a la carnisseria. El pare les preparava i les posava en un gran cistell, i la mare era l’encarregada d’anar-les a portar els divendres a la tarda. Ens rebien i solíem passar fins a la cuina de les cases de les colònies, perquè s’aprofitava per fer petar la xerrada i, sobretot, comentar les novetats. Al Cortès, la Mília encara hi tenia oberta la botiga i allò era un centre de vida social.
La Fàbrica Nova, la darrera de les fàbriques de filatura de Callús que es va posar en marxa, l’any 1900, quedava més a tocar del poble. Hi havien treballat entre 110 i 120 treballadors repartits en tres torns. Des de casa, situada d’esquenes al Cardener, només calia travessar una palanca i ja s’hi arribava. Ara ja no hi ha ni la palanca... que s’havien endut les riuades manta vegades.
També hi havien al poble petites fàbriques que vivien directament o indirectament de la filatura. Com la del tiet Josep i la tieta Mari, al carrer Montserrat, on hi anava quan hi tenia els cosins, que hi donaven un cop de mà. Mai vaig saber aprendre a nuar... aquella velocitat vertiginosa m’espantava.
Per tot això dono especial valor a la Fira de les Filadores, que just l’1 de maig passat va poder celebrar la seva segona edició. L’esdeveniment, amb escenes teatralitzades, rememora l’època de màxima esplendor del tèxtil a Callús, a cavall dels segles XIX i XX, però serveix per reivindicar una trajectòria de dècades, que les noves generacions no han conegut i que, per ara, encara els podem explicar de primera mà.
També agraeixo que sigui, com diu Jordi Pesarrodona, un dels actius de la iniciativa, «una fira feminista i reivindicativa, que posa en valor la importància de la figura de la dona dins del món tèxtil». I que permeti redescobrir figures com la de la sindicalista anarquista Teresa Claramunt (gràcies, Íngrid Vilanova, per la interpretació).
