Quiosc

Regió7

Adam Majó

XUT A PALS

Adam Majó Garriga

Director General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat

Hub Berga

Un hub és un concentrador/intercanviador, un lloc on conflueixen itineraris o fluxos i és possible passar d’un a l’altre. Doha, per exemple, és un dels grans hubs aeris intercontinentals. Cada matí hi arriben dotzenes de vols procedents de diferents aeroports europeus i al cap de poques hores en surten uns altres cap a les principals destinacions d’Àsia i l’Àfrica oriental. I al revés.

Però de hubs també n’hi pot haver de més modestos. L’estació de busos de Berga que es construirà aviat, per exemple, podria ser el gran intercanviador del Prepirineu. A primera hora hi arribarien simultàniament autocars de Barcelona, Manresa i Vic, però també, a la llarga, del Vallès, de Girona o Lleida, i al cap de 10 minuts podrien sortir-ne busos, més petits, cap als pobles de l’alt Berguedà però també cap a indrets amb demanda significativa com Queralt, el peu del Pedraforca, els Rasos de Peguera o la serra del Catllaràs. Una estació cèntrica, moderna, ben equipada i –per què no?– bonica donaria servei no només als habitants de la comarca i als visitants de la ciutat sinó també als excursionistes que no poden, o no volen!, portar un altre cotxe al medi natural. A més, una estació pensada pels veïns i veïnes del Berguedà però també pels muntanyencs, pels esplais i caus, pels senderistes i pels assedegats d’aire net en general podria ser al mateix temps l’inici d’excursions curtes o llargues amb sortida des de Berga mateix, per anar a prop, a la Figuerassa, a Graugés o a Pedret, o lluny, per la ruta dels Bons Homes o per qualsevol altre sender de llarg recorregut dels que per aquí passen.

Quan de joves la colla d’escaladors del meu pare anaven al Pedra agafaven el tren fins a Guardiola i d’allà arribaven a Saldes mig caminant mig aprofitant els camions del carbó. El viatge des de Manresa era llarg, molt llarg, però en arribar només els esperava la muntanya, no centenars de cotxes mal aparcats. Hi ha països (Suïssa, en seria l’exemple paradigmàtic) on és possible i preferible anar d’excursió en transport públic. Aquí aquesta opció és clarament residual (amb l’excepció de Núria i Montserrat) però al preu que està i estarà el carburant i amb el col·lapse al qual han arribat a molts destins de natura, potser caldria tornar a fer viable i atractiu anar a la muntanya amb transport col·lectiu. I per fer-ho caldran hubs, llocs on arribin els motxillaires de les grans concentracions urbanes per distribuir-se cap als diferents punts. Berga, doncs, podria ser la gran capital de l’excursionisme pre-pirinenc, la ciutat de muntanya més propera a l’àrea metropolitana; amb bona senyalització, amb activitats, amb formació especialitzada i fins i tot amb un museuet sobre escalada, excursionisme i esports de neu. Ja ho som una mica, capital del trescar per la muntanya, com hem comprovat aquest cap de setmana amb la Berga-Rasos-Berga, però podríem ser-ho molt més.

Però no, no cal. Per què? Si ja tenim la Patum, que a més ara diuen que durarà tot l’any...

Compartir l'article

stats