Aquests darrers dies han sigut molt intensos. Hem parlat amb molts empresaris i actors del territori. Les conclusions són nítides: les persones amb talent són el Sant Grial que tothom persegueix.
Hi ha èpoques de l’any en què s’ajunten molts esdeveniments. Darrerament, al nostre entorn hi passen força coses i des d’aquí volia comentar un parell d’esdeveniments de dimecres passat.
El primer esdeveniment és la inauguració de l’Avinent Hub, al polígon Santa Anna de Santpedor. Els mitjans de comunicació, i aquest diari en particular, ja se n’han fet ressò. A l’acte, una cinquantena de persones van acompanyar al president Pere Aragonès el dia que oficialitzava la culminació d’una important inversió per part d’Avinent. Inversió que, en paraules, del propi director general del grup, no representa una fita final sinó tan sols el primer pas d’una nova etapa.
L’acte va venir precedit d’una agradable estona durant la qual vam tenir una ocasió immillorable per interactuar amb molts agents socials , i especialment per l’objectiu d’aquest escrit, actors empresarials. El fet significatiu és que en totes les converses hi van sortir dos elements: un, la necessitat que té el nostre territori de fer projectes amb visió a llarg termini i, l’altre, la dificultat que tenen les empreses del nostre entorn per trobar i arrelar el talent necessari. La demanda de talent és alta, i més en aquells llocs de treball on calen idees i accions innovadores.
El segon esdeveniment va ser el V Fòrum Universitat-Empresa que es feia també dimecres a les instal·lacions de la UPC Manresa. En aquest espai, 15 empreses acompanyades d’altres entitats, van muntar estands per presentar la seva empresa als estudiants. La sala d’actes també va servir perquè cada empresa exposés el seu projecte davant de grups d’estudiants. Complementaven així l’atenció personalitzada que donaven a la seva carpa a cadascun dels potencials futurs treballadors o estudiants en pràctiques.
Vaig tenir ocasió d’interactuar directament amb totes les empreses presents. I, més enllà de cada cas particular, el denominador comú de les converses es pot resumir, novament, en la dificultat creixent per accedir al talent.
Aquests són només dos botons de mostra d’una realitat que no podem ignorar. Per reeixir en les properes dècades cal una aposta ferma i decidida per transformar el nostre territori fent evolucionar l’activitat econòmica cap a la indústria i els serveis diferenciats, d’alt valor afegit. És a dir, activitat basada en la ciència i la tecnologia. Els recursos econòmics ara mateix hi són. El que calen són més dones i homes amb la formació i l’esperit emprenedor necessari per entomar aquest repte.
