La directora del CNI, Paz Esteban, ja sabia que ahir seria decapitada a l’ara sacrificial de la Moncloa, però no perquè ho escoltés al mòbil d’un ministre espiat, ni per la confidència d’un bidell subornat, sinó pels diaris del dia i de la setmana, i les notícies de la ràdio, i les profecies dels telepredicadors, i la brama de les xarxes. Hi ha una quantitat espectacular d’informació pública a l’abast de qui disposi de prou temps per llegir-ho, escoltar-ho i veure-ho tot, missió fora de l’abast d’una sola persona, però que amb un equip suficient, ben dirigit i amb bones eines, pot oferir grans resultats sense micròfons ocults. I al revés, les escoltes clandestines i els agents infiltrats sovint donen resultats decebedors, quan no frustrants. La destituïda era «número dos» del CNI el setembre del 2017, quan no van saber veure l’arribada de les urnes de l’1 d’Octubre. Van passejar-se davant dels nassos dels agents secretíssims sense que arribessin a olorar-les. De fet, el prototipus havia estat exhibit en públic amb prou antel·lació perquè una agència com cal rastregés intermediaris, fabricants i transportistes. Les habilitats millorables del servei afecten també el seu vessant de contraespionatge, que té per missió la d’evitar que l’Estat sigui espiat per «agents externs», i que trobin Pegasus al mòbil de Pedro Sánchez i de tres ministres significa que la cuirassa de seguretat del Govern és un veritable colador. Finalment, anar al Congrés a explicar que sí, que van espiar Pere Aragonès, i dir-ho quan els vots d’ERC són cabdals per a l’executiu, és directament al·lucinant. Potser per als independentistes partidaris de l’embat, els que elaboren grans plans secrets per activar-los quan arribi el «momentum», el relleu d’Esteban és una mala notícia: ¿i si la seva substituta resulta ser competent i el CNI comença a funcionar com cal? Però, ben mirat, Esperanza Casteleiro ha treballat a l’agència durant trenta-cinc anys. En conseqüència, cal suposar-li una eficàcia en sintonia amb la del conjunt de la casa.
