Quiosc

Regió7

Jaume Farguell

PERSPECTIVA

Jaume Farguell i Sitges

President del Casal d'Europa

Joan Güell, honorada memòria

El 25 del passat mes d’abril, una corpresa multitud de berguedans, entonant dempeus els inicials versos de l’himne de la Coronació de la Verge de Queralt, veiem allunyar-se, per la porta de ponent de la parròquia, el fèretre de Joan Güell i Marquès en el darrer dels adeus d’aquest tan estimat com il·lustre conciutadà nostre.

La seva condició de barceloní de naixença i soca rel en ocasions orgullosament el duia a proclamar amb cordial ocurrència, afirmacions tan categòriques com la de «jo vaig néixer a la Plaça Catalunya».

I heus ací que el destí volgué que el 7 d’octubre de 1964 en Joan contragués matrimoni amb la Isabel Cardona i Pedrals, d’arrelada nissaga berguedana.

Conseqüència immediata d’aquell afortunat enllaç fou una recíproca simbiosi espiritual entre ambdós cònjuges que, de forma progressiva i exemplar, transcendí i impregnà els àmbits socials i culturals de la nostra ciutat, enriquint-los i honorant-los.

La seva formació professional com a llicenciat en Dret i Econòmiques feu que, des de l’arribada a la nostra ciutat, fos requerit com a tècnic per l’Organització Sindical de Berga i de Manresa on continuà treballant fins a jubilar-se ja molt avançada la democràcia. Mai oblidant tampoc la seva meritòria i continuada condició, des del 1970 i durant quatre dècades, de director i professor de l’Escola Professional Sant Francesc.

A banda de la transcendència social que implicaren les dues activitats esmentades, no seria just negligir-ne moltes d’altres que, per espontània i volguda integració cívica, desenvolupà Joan Güell al llarg de tota la seva llarga i fecunda vida berguedana.

Des de principis dels anys 70, i també per un llarg període, ostentà el càrrec de Jutge substitut Comarcal i de Primera Instància, el 1973 fou un dels fundadors de la nostra Penya Blaugrana, el 1977 de l’Associació Comarcal d’Empresaris Berguedans i fins dels Amics del Ciclisme... I a banda de tot això, implicat en les més pures tradicions berguedanes, fou administrador a la Patum i banderer a la festa dels Elois. Sense oblidar-ne compromisos polítics com el de president de la junta executiva local de Convergència.

Seria injust cloure aquest article sense insistir en l‘entranyable comunió espiritual i intel·lectual tothora compartida entre Joan i Isabel talment com si cadascun d’ambdós esdevingués el complement directe de l’altre. Pel què fa a la Isabel, ultra la fidel custòdia de la llar i els fills, és llicenciada en filosofia, professora d’idiomes i, durant anys, companya meva a la Junta de Joventuts Musicals. Cal remarcar que la família Cardona destacà des d’antany per l’humanisme i el mecenatge a les ments creadores catalanes tals com l’escriptora Aurora Bertrana o el wagnerià Antoni Ribera.

Amb especial nostàlgia recordo avui la constant assistència dels dos cònjuges a les nostres conferències Catalunya-Europa. I imperdonable seria no puntualitzar l’alliçonadora i tan recordada exemplaritat dels cursets prematrimonials de rel cristiana per ells impartits i que per diària convivència ben segur traspuaren també a la venturosa trajectòria dels seus dos plançons, Joan i Xavier que tan joiosament portaren a aquest món.

Però el cor inexorablement em retorna a les dues significatives dates que emmarcaren el comiat de l’inoblidable amic: el 23 d’abril, diada catalana de Sant Jordi enterbolida enguany per la trista notícia de la mort del Joan.

I dos dies després, el 25, diada queraltina de Sant Marc, quan els berguedans l’acomiadàvem a porta de ponent de l’església. En els amarats ulls de la Isabel presidint el dol hauria jo volgut veure-hi una incipient espurna de claror consoladora brotada del seu esperit cristià tot imaginant el seu Joan rebut al Cel per aquells dos sants patrons de Berga i Catalunya al so del mateix himne de la coronació que escoltàvem i que un dia del 1916 havia portat a Queralt aquell gran compositor wagnerià i amic entranyable de la família Cardona.

Compartir l'article

stats