Que el TSJC doni quinze dies a les escoles de Catalunya per aplicar la sentència del 25% del castellà no hauria de sorprendre, perquè la Llei de Normalització Lingüística aprovada a començaments dels anys 80 i la immersió en el sistema educatiu estan en el punt de mira dels que creuen que el castellà està discriminat, que, a més, compten amb el suport dels poders de l’Estat. Tot i que, curiosament, molts dels que ara s’escandalitzen per la intromissió judicial en el sistema educatiu no s’havien adonat que en moltes escoles de Catalunya no es compleix la llei perquè hi ha professors que es passen al castellà així que en tenen ocasió.
Quan es va acordar el sistema d’immersió es va creure que es donaria un fort impuls al coneixement del català. I així ha estat. Les noves generacions acaben l’ensenyament obligatori amb competències lingüístiques suficients tant en català com en castellà.
Però el problema continua essent l’ús social del català que, no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat. Mirem, per exemple, què passa a la justícia, a la restauració o als mitjans de comunicació, plataformes incloses, i veurem que el 25% és un problema, però que n’hi ha un altre que encara és més gros.
