Sor Lucía Caram i la Fundació Santa Clara tenen un miler de gràcies amb bandera blava i groga cada dia quan es lleves. Són els agraïments que reben del miler de persones que han portat d’Ucraïna cap a Catalunya i Espanya en els cinc viatges que la religiosa ha fet fins ara. Quan els governs locals, autonòmics i estatals encara rumiaven com havien de fer l’acollida de les famílies que omplien les fronteres i demanaven a crits un llit i un sostre per protegir-se de la guerra, Caram era la primera dels voluntaris a fer viatges a Polònia i Romania per fer venir gent, per organitzar avions i autocars, per fer expedicions amb els aliats que estiguessin disposats a seguir el camí de solidaritat que els marcava. És cert que en alguns moments la seva actitud ha estat incòmoda per a les administracions, però la religiosa, amb el suport de la fundació del seu convent, ha fet la feina que ara molts aplaudeixen. Ara que la fugida està més organitzada (i l’acollida més o menys canalitzada), la religiosa amb els peus posats a Manresa continuarà el rescat, ara dels que tenen necessitats especials.
