La realitat acostuma a superar la ficció, però amb el ja famós Pegasus s’estan superant totes les especulacions i imaginacions que poguessin elucubrar els més fantasiosos. Que algú pogués espiar els dirigents catalans del procés no sorprèn gaire, ateses les operacions patriòtiques muntades pel govern del PP. Però que els espies fossin capaços de robar informació al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, a la ministra de Defensa, Margarita Robles, i al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, no figurava ni en els somnis més recargolats dels que pensen que vivim en una conspiració permanent i que tot està preparat i decidit per algú, amb molt poder, que des de la invisibilitat ens condiciona la vida a tots. També costava d’imaginar que la responsable del CNI, Paz Esteban, fos cessada i que la ministra de Defensa digués que no, que havia estat rellevada per donar un nou impuls als serveis d’intel·ligència.
Però, ja ho veuen, l’espectacle està servit i dels creadors de «No hi haurà urnes» ara ens arriba «La unitat d’Espanya justifica espiar rivals». Llàstima que, qui fos, també va espiar membres del Govern. Devia ser allò que en diuen «foc amic» o «danys col·laterals».
