Dissabte passat tot estava a punt per celebrar a l’Oller del Mas la primera edició del Bages Ludic Market; unes setmanes abans, al Parc dels Trullols, popularment anomenat «allà dalt al Pryca» –però que al peu de la rotonda d’entrada figura com a «Trullols Parc» (!)– ja s’havia inaugurat la temporada d’enguany de l’Ítaca Market. El mes que ve, al parc de l’Agulla tindrà lloc una altra edició de l’Agulla Market, i potser a la tardor, a la plaça del Mercat de Puigmercadal, tornarà l’Artífex Market, que es va estrenar l’any passat. Amb poques diferències –tret del mercat d’art i artesania que es va fer al Puigmercadal–, el reclam de la resta d’aquests markets es basa en paradetes com les de la fira, petites actuacions i alguna camioneta on venen menjar, que ara en diuen food trucks i que els markets anuncien pomposament dins l’apartat gastronomia. En realitat, però, la pompa ja va inclosa amb el nom de market i es basa a expressar en anglès una cosa que es podria dir perfectament en català. En aquest sentit, Manresa i comarca han demostrat tenir una gran iniciativa per posicionar-se a l’avantguarda de la tonteria i hem demostrat que a l’hora de treure’ns complexos anant de moderns no hi ha ningú que ens passi la mà per la cara. A part de tenir la nostra pròpia «Shopping night», tenim també una cursa anual batejada com la Manresa Street Night –a celebrar el proper 11 de juny–, i a Sant Fruitós, que tampoc es moquen amb mitja màniga, van tenir fins fa poc –no sé si aquest any tindran continuïtat– els seus Benet Games, que, per semblança amb els Olympic Games, ja donava per pensar que era una cosa que anava d’esport.
Però on la ridiculesa de la nostra submissió a l’anglès té el seu màxim exponent és en els noms i els reclams dels comerços. En una volta pel carrer del Born i el carrer Nou vaig prendre nota d’alguns dels rètols que s’hi poden veure i que transcric per si poden donar peu a alguna reflexió: «Laser Factory. Man & Woman»; «Zaka Phone»; «B. The travel brand»; «Frozen iogurt»; «Sport Factory»; «P.M. Women»; «Mygdonia. Land of almond trees»; «Nails Factory»; «Suca! Happy gofres»; «Mírame. Lashes & Brow’s»; «Canada House». Onze rètols en només dos carrers. Amb força botigues, sí, però ben curts. Escampats per Manresa, el nombre de noms tallats pel mateix patró és incomptable. Tant com el dels joves que et diuen que diumenge aniran a dinar «amb la family».
Davant d’això, quan sento parlar de coses tan solemnes com el «Pacte Nacional per la Llengua», no sé si riure o plorar.
