Quiosc

Regió7

Josep Ramon Mora

EL MIRADOR

Josep R. Mora

Activista

Ucraïna: el dilema més perillós

Dins la febre d’aquella tardor màgica de 1989 en què va caure el mur de Berlín, semblava que estaven davant del triomf definitiu de la democràcia. La batalla de les idees havia estat guanyada pel capitalisme i democràcia liberal. Els governants de les potències mundials cridaven en aquells moments a la construcció d’un nou ordre mundial. Un món que no estaria definit per la confrontació entre les grans potències, pròpia de la guerra freda. Semblava que el món podria ser governat per l’ambició compartida al voltant d’alguns principis fonamentals: mercat lliure, democràcia, pau i predomini de les regles dels drets internacionals, sota el paraigua de l’ONU.

Tots plegats vam creure que la caiguda del mur de Berlín era el tancament d’un parèntesi que posava fi a l’amenaça comunista. Era el fi de la història que anunciava Fukuyama. Però ens vam equivocar. En realitat l’enfonsament de la Unió Soviètica no va ser conseqüència de la victòria de la democràcia, sinó del fracàs d’una classe dirigent refugiada en el PCUS que, amb la probable excepció de Gorbatxov, ja no es creien les seves pròpies mentides i van renunciar a renovar el règim comunista.

Els països occidentals es van apressar a celebrar l’anorreament d’una potència adversària i la seva ràpida conversió a un capitalisme salvatge sense controls, van renunciar a construir amb Rússia una relació fonamentada en conviccions democràtiques compartides. La petita flama democràtica que va alimentar la dissidència anticomunista en condicions molt penoses va ser ofegada pel caos basat en el poder sense controls i en els diners que caracteritza la Rússia d’avui, on la democràcia ha estat reduïda a un pur formalisme. Aquest caos ha estat la placenta que ha alimentat personatges com Vladímir Putin, que acabat convertit en un dictador en estat de deliri al front d’un règim autoritari abominable.

Vista amb aquesta mirada, la guerra d’Ucraïna es podia haver evitat si l’OTAN hagués evitat l’ampliació cap als països de l’Est; si Ucraïna hagués evitat demanar l’entrada a l’OTAN; si els països occidentals haguessin jugat a construir relacions de cooperació multilateral; si Alemanya no hagués jugat a dependre energèticament de Rússia, etc. Però, sobretot, qui podia evitar la guerra és Vladímir Putin.

Totes les errades comeses per uns i altres ens han portat fins aquí. Arribats a aquest punt, no ens queda altre camí que donar suport al dret a la legítima defensa del poble ucraïnès, ajudar a la seva resistència armada i assistir a les víctimes de la invasió militar. Però, sobretot, cal augmentar els esforços per aconseguir una pau negociada com més aviat millor. És necessari i urgent transitar per l’estret camí que deixa el difícil i perillós dilema d’aquest conflicte: només si el poble ucraïnès resisteix amb l’ajuda dels països occidentals els russos accediran a negociar, però com més forta sigui la resistència, més possibilitats hi ha que el conflicte s’estengui i que Putin, en el seu deliri, activi el botó nuclear. Desconnectar-se del petroli i del gas russos ajudaria a fer més ràpid i menys arriscat el trànsit cap a un acord de pau.

Compartir l'article

stats