Costa de creure algunes decisions votades en el Parlament de Catalunya pel que tenen de poc reflexionades, a més de contraproduents pels qui les han preses. La darrera consisteix a crear una comissió d’investigació per l’anomenat Catalangate. És a dir, el suposat espionatge a membres més o menys destacats del procés independentista.
Sempre convé comptar fins a cent o fins a mil abans de prendre una decisió, però està vist que en el Parlament pocs són capaços de fer-ho. Ara, es crearà una comissió a la qual es convocarà un munt de persones, moltes de les quals no compareixeran i d’altres, si ho fan, no diran res, o no podran dir res, en compliment de la legalitat vigent.
Però, és que aquesta comissió es pot convertir en una autèntica joia política per a Vox, Cs i el PP. Per què? Doncs, perquè podran proposar la compareixença de dotzenes de persones en situació molt compromesa. Persones que, si responen les preguntes, malament, i si no ho fan, pitjor encara. Imaginem alguns escenaris i algunes preguntes.
Primer escenari: convertir la comissió en un tribunal d’investigació sobre el 9-N, l’1-O, i el procés, en general. Formular preguntes als presidents d’Òmnium i ANC, expresidents, consellers, Mossos... per saber com es van obtenir les dades dels censos electorals, qui i com van comprar les urnes, qui guarda la documentació de les dues consultes... i un centenar de preguntes de caràcter confidencial que si no es responen voldrà dir que es fa boicot a la comissió, i si es responen, deixen al descobert moltes accions clarament il·legals.
Segon escenari: no compareixen els proposats pels tres partits. Aleshores, la comissió es converteix en la riota mundial, i el Parlament rep una plantofada on fa més mal. Es converteix en un organisme «prescindible», sense poder, sense autoritat. I puc assegurar que a hores d’ara els tres partits estan ja fent llista dels qui cridaran a comparèixer. No solament els presidents d’Òmnium i ANC, també molts d’altres que van anar per tot arreu anunciant la «bona nova», com Lluís Llach, Santi Vidal, Sala Martín, Germà Bel, i una trentena més d’actors més o menys secundaris, per confrontar-los a preguntes sobre el seu rol, en actes il·legals, lligats a les dues consultes, i a d’altres com concentracions i mobilitzacions.
Sigui un o altre escenari, algú creu que es contestaran preguntes com la dels costos del procés, les despeses confidencials, o els programes informàtics utilitzats per confeccionar els censos electorals i el control de les votacions? Els tècnics que seran cridats, hi compareixeran? S’atreviran a desvelar informacions confidencials? I si no ho fan, algú dubta que els tres partits exigiran responsabilitats a tots els cridats i no compareguts?
No sé si algú ho ha imaginat, però es pot organitzar un immens xou cada dia, a instàncies de partits que voldran convertir la comissió en un plató de radio-televisió. I no hi haurà manera d’evitar-ho, si no és que s’impedeixin les seves actuacions. I si algú creu poder-ho fer, s’enfrontarà a acusacions d’obstrucció parlamentària i vulneració de drets a grups de l’oposició.
En fi, ben aviat podrem veure si aquests vaticinis es converteixen en realitat.
