Quiosc

Regió7

xavier domenech

El CNI llença els diners?

L’implacable Tribunal de Comptes hauria de fixar-se atentament en el Catalangate, ja que la seva feina són els cabals públics mal gastats, i no se m’acut cap altra descripció per al fet d’haver espiat Pere Aragonès com a presumpte coordinador dels CDR, els Comitès de Defensa de la República, i anteriorment del Referèndum. La hipòtesi revela un profund desconeixement sobre la política catalana i sobre els mateixos CDR, indigne d’un servei autodenominat «d’intel·ligència», i es tracta d’una ignorància culposa perquè es podia evitar. Per entendre el què i el com dels CDR n’hi havia prou amb entrar a la Viquipèdia i buscar l’article corresponent, molt extens (5.700 paraules) i documentat, amb un munt d’enllaços per ampliar informació; un d’ells a un reportatge d’aquest mateix diari («Els CDR per dins: la mecànica de la revolució», d’Alba Iglesias, 13/11/2017). També podien seguir-ne els comptes a les xarxes socials, d’allò més il·lustratius. Però, ja que parlem d’espies, l’ideal era infiltrar-s’hi, i res més fàcil aquells dies del 2017 en què les assemblees per preparar la «defensa del referèndum» es convocaven amb papers enganxats als portals. Només calia anar a la trobada, escoltar i passar l’informe a la superioritat a través del sabatòfon codificat. I si no, presentar-se l’1 d’Octubre a la porta dels col·legis electorals, disposats a col·laborar i fer-hi amics (tot i el perill que els guàrdies de la porra els saludessin amb un «hombre, Paco, ¿qué haces con esos?»). És probable que la pitjor manera d’investigar els CDR sigui punxar el telèfon de Pere Aragonès, però té la seva explicació: estem parlant d’un organisme de mentalitat militar amb una concepció jeràrquica de la vida i de la societat, i els sembla que tothom farà com ells. Una visió piramidal compartida amb els que creien que la dura condemna a presó de nou dels dirigents faria desaparèixer l’independentisme. No entenien res, i continuen sense entendre-ho.

Compartir l'article

stats