Quiosc

Regió7

Joan Barbé

Joan Barbé

Guionista i autor

El gran Joel

Potser no coneixíeu en Joel Grau, però és impossible que no coneguéssiu els seus somriures perquè el comediant, nascut a Igualada i manresà d’adopció, els va repartir generosa i descaradament per tots els carrers i escenaris del país.

Vaig tenir contacte amb ell per primera vegada l’any dos mil, preparàvem la segona edició del Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa i pensàvem en gran, volíem transgredir la pantalla celebrant els 25 anys de l’estrena de The Rocky Horror Picture Show, la pel·lícula de Jim Sharman convertida en musical de culte i que encara es projecta en sessions de mitjanit a Londres i Nova York, en un maridatge irreverent de cinema i teatre. Vam fer una aliança amb El Galliner per organitzar una sessió golfa, però ens mancava l’element clau: Qui es posaria en la pell del Dr. Frank-N-Furter que en Tim Curry interpreta a la pantalla? Qui faria el seu paper a l’escenari com a mestre de cerimònies, fent aixecar els espectadors de la butaca per cantar i ballar, en una orgia cinematogràfica i teatral a les empàtiques ordres de l’exòtic científic transvestit?... i allà hi era ell. Tothom qui va omplir la mítica, manresana i ja inexistent Sala Ciutat recorda aquella nit en què el Joel, il·luminat pels focus i el projector, es va convertir en un showman que ja haurien volgut a les mitjanits del west end.

I la festa va continuar, a l’edició següent tornava a muntar-la grossa a la sala gran dels Multicinemes Atlàntida, interactuant amb els assistents a la sessió noctàmbula d’El condón asesino de Martin Walz, basada en el còmic de Ralf König; més endavant vaig tenir el privilegi de llegir i riure amb l’esborrany de la seva primera obra com a dramaturg El Teo va de putes, de veure com feia créixer l’aposta pel microteatre a Manresa i Igualada o com s’hi deixava la pell per fer brillar els ulls dels infants, fent-los feliços amb la companyia deParranda que ell mateix va fundar; a més de la seva tasca compromesa i incansable a Imagina’t.

Aquesta setmana li hem dit adeu, ho hem fet amb el reconeixement i l’aplaudiment que mereix qui durant anys, els d’una vida massa curta, ha fet somniar milers de persones amb un grapat d’històries, ha omplert centenars de racons dels nostres pobles i ciutats amb la màgia del teatre, i ens ha deixat milions de rialles que repetirem cada vegada que el recordem. Però també ho hem fet amb amarga tristor, perquè els carrers i escenaris queden orfes, igual que tantes persones que necessiten més que mai del seu relat sorneguer, descarat i divertit d’una vida que l’ha traït abandonant-lo massa aviat. Et trobarem a faltar, Joel, perquè de bons comediants com tu, dels que contagien somriures, en queden massa pocs per tant que us necessitem. Riu en pau.

Compartir l'article

stats