Esquerra va anunciar dilluns que tramitarà una petició al Senat per tal que el pressupost de l’estat destini 25 milions a la Fàbrica Nova de Manresa. Ahir, Junts va fer un comunicat anunciant que tramitarà al Senat una petició per tal que l’Estat aporti 10 milions per als barris de l’entorn. ERC i Junts ja són una versió pintoresca de Tom & Jerry. Però tant se val: el que resulta rellevant és que l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, incrusta el principal projecte de la ciutat dins la dinàmica de col·laboració entre ERC i el govern de Pedro Sánchez, i explota tant les seves relacions dins del partit com el fet que Manresa és llaminera per a ERC perquè és una de les ciutats més grans on governa i on pot consolidar-se si presenta un bon full de serveis. Aloy està encantat de poder obtenir coses amb una trucada més amunt i ERC està encantada de fer de Convergència. És inevitable: veure que els vots a Madrid es poden convertir en realitats tangibles allà on es governa és extremadament gratificant i és la cara més útil de la política. Tanmateix, la paradoxa: ERC acumula motius per abandonar Sánchez, i Junts li ho recorda cada dia. Però si cau Sánchez, cauen totes les fàbriques noves de tots els Aloys de Catalunya. I quan has començat a tocar poder de debò, renunciar-hi per no haver d’empassar gripaus ha de ser garantia d’insomni total.
