La jornada de reflexió i debat organitzada per Regió7 ahir, a Berga, va posar a sobre la taula dades inquietants sobre el que espera en el futur immediat les zones poc poblades de la Catalunya central, però va acabar amb una conclusió esperançadora. Les tendències demogràfiques (salvat el degoteig a l’alça que va arribar esquitxat de la gran onada d’immigració del 2000 al 2010, i dels empadronaments ocasionals a causa de la covid) són totalment desencoratjadores, i el problema del relleu generacional és angoixant, alhora que les polítiques desenvolupades fins ara en gairebé tots els àmbits han estat profundament inútils per donar un desenvolupament consistent al nord del Berguedà, la perifèria del Bages o gairebé la totalitat del Solsonès. Tanmateix, els participants, començant pel mateix secretari general del departament de Territori, van coincidir bastant que s’ha anat prenent consciència que les eines no serveixen i en calen unes altres, i hi ha una incipient reorientació. Amb això no es va enlloc, i caldrà legislar, planificar i invertir però, si més no, sembla que moltes dècades de miopia metropolitana es podrien començar a corregir.
