Definició de la Viquipèdia de mobilitat sostenible: «Concepte nascut com a reacció als resultats visiblement equivocats en les polítiques de transport a una part important del món durant l’última meitat del segle XX. Els sistemes de transport urbà basats en el cotxe han resultat insostenibles, consumint una energia excessiva, pels efectes sobre la salut de la població i un empitjorament del servei malgrat les inversions creixents. S’entén per promoció de la mobilitat sostenible aquelles actuacions de les administracions per facilitar l’accés dels ciutadans al treball, a l’estudi, als serveis i a l’oci mitjançant diversos mètodes de transport: a peu, amb bicicleta i en transport públic». Feta la definició, posem tres situacions reals que es donen aquests dies.
Situació 1. Entitats ecologistes han presentat aquesta setmana una campanya en què proposen la implantació d’un peatge urbà de 4 euros al dia per entrar, sortir o circular dins de la Zona de Baixes Emissions de Barcelona de 7 del matí a 8 del vespre, tots els dies de la setmana. Les organitzacions plantegen que afecti tant els vehicles dels residents com dels no residents, a excepció d’aquells amb 3 o més ocupants. A més, consideren que haurien de pagar aquesta taxa tots els vehicles sense distinció per motor, pes o edat. La proposta presentada contempla alguna exempció i una autorització de 10 dies de circulació gratuïta per any. Les entitats proposants defensen que el peatge urbà és la mesura més efectiva per dissuadir l’ús del vehicle privat.
Situació 2. James Jelly, aficionat del conjunt anglès de futbol del Sunderland, ha descobert un truc per estalviar-se molts diners i viatjar amb el seu equip. El seguidor ha descobert que és més car agafar un tren per dins d’Anglaterra que viatjar amb un avió fent escala a les illes Balears. Jelly ha decidit anar a un partit decisiu del Sunderland a Wembley amb una escala a Menorca per 23 euros, mentre que el tren directe a Londres té un preu de 260 euros anada i tornada.
Situació 3. Aquests dies han atracat a Barcelona els 362 metres d’eslora del Wonder of the Seas, el creuer més gran del món. Una ciutat flotant que pot allotjar fins a 7.000 hostes, més 2.300 tripulants, i que requereix de sis macromotors dièsel que li proporcionen prou energia per abastir els serveis dels seus 2.867 camarots, alimentar 24 ascensors i la vida a 18 cobertes.
Situació 4 (afegida). A mi m’explotarà el cap, amb la conseqüent emissió de gasos.
