Quiosc Regió7

Regió7

Jordi Sardans

VIST I NO VIST

Jordi Sardans

Historiador

Llegat patrimonial d’Ignasi de Loiola

Dins les desenes jornades del patrimoni que organitza el Centre d’Estudis del Bages, en la primera de les comunicacions a l’Espai 1522, l’historiador Josep Huguet va conferenciar sobre el llegat patrimonial d’Ignasi de Loiola, 22 indrets, que ajuden a projectar internacionalment la ciutat. El ponent és un dels coordinadors del Pla Director de Manresa 2022, per encàrrec de l’Ajuntament, que, després d’escoltar una comissió ciutadana, en van definir les línies mestres. Explica que l’any 2010, pel que fa al patrimoni, s’aconsegueix posar en marxa una primera fase del carrer del Balç amb la intenció de divulgar-lo com a turisme cultural. Reconeix la Seu com el principal valor patrimonial, però amb una gestió francament millorable, ja que no estava endreçada i el model de visites era dolent. La Cova havia començat a fer un canvi que encara no s’havia plasmat, amb un turisme religiós que, un cop havia fet la visita, marxava sense tenir cap impacte social ciutadà. El Museu Comarcal estava encallat. Pel que fa als accessos, el de Santa Caterina era una pujada de cabres, el de Sant Pau encara està pendent de millora, però és una de les prioritats del Pla Estratègic Cardener. Els jesuïtes decideixen rellançar la Cova com a centre d’espiritualitat internacional i engeguen un camí amb inspiració religiosa, el de sant Ignasi. Des del municipi s’opta per la projecció internacional de l’Any Ignasià i endreçar el que es pugui d’acord amb el pressupost que hi ha.

Segons Huguet, «sant Ignasi es troba a cavall entre el baix medieval i l’antic règim». El considera un patrimoni immaterial que «ens permet unificar la Manresa tardogòtica que ell va viure, amb la barroca que va influir». Aquest relat li permet integrar dues èpoques amb el patrimoni físic: gòtic i barroc. A més de la Cova i el Camí Ignasià, calia posar en valor el patrimoni manresà, tot adequant els llocs vinculats a Íñigo López de Recarte. Cova, Seu i Museu eren millorables físicament i en servei. Considera que el centre històric està en una perifèria geogràfica. El relat ignasià, a més de posar recursos en productes adequats i en serveis, requereix d’un ganxo que ens transporti al centre de la ciutat: la seva estada a Sant Domènec, on hi havia el seu confessor i, segons Huguet, escrivia: «és clar que a la Cova no escrivia perquè a sota d’una pedra no s’escriu». L’Ajuntament rehabilita una ala del claustre, amb un pressupost escàs, però que converteix el lloc en un dels cinc nodes principals a visitar que amb els disset de secundaris formen els vint-i-dos indrets ignasians. Alguns d’ells, en llocs tancats i de propietat privada, sense que s’hagi avançat en la seva gestió ni adequació, com l’hospital de Santa Llúcia, Santa Clara (emplaçament més que dubtós vinculat a Ignasi) i Sant Pau, que ajudarien a explicar la ciutat medieval. Tot plegat el porta a reivindicar l’arquitecte Berenguer de Montagut, com el Gaudí medieval català, amb laboratori a Manresa on realitza les obres gòtiques del Carme i la Seu, abans de fer l’obra mestra de Santa Maria del Mar de Barcelona. Així, amb el mateix patrimoni físic, s’hi poden col·locar relats immaterials de diferent època. Huguet està orgullós que, amb diners que surten de Turisme i van a parar a Cultura, la Seu s’hagi dinamitzat, s’hagi endreçat el camí de Santa Caterina, els jesuïtes han restaurat la Cova, s’ha activat el projecte Barroc del Museu, s’ha refet l’Espai 1522... Conclou que els recursos patrimonials poden ser productes culturals, donant serveis amb un relat convincent.

Compartir l'article

stats