Diu en un tuit Marcel Mauri, la cara i la veu d’Òmnium durant l’empresonament de Cuixart: «Al meu mòbil s’hi poden trobar converses d’amor amb el meu marit; stickers pujats de to amb els amics; el ‘bon dia’ que els pares ens envien al grup familiar; i també idees per fer de Catalunya un país lliure. Els qui espieu, els qui ho avaleu o ho permeteu, aneu a la merda».
Fa angúnia només de llegir-ho. Perquè la vulneració del dret a la intimitat és una de les vulneracions més fastigoses que hi pot haver. I com a demòcrates és una de les que més ens hauria d’avergonyir.
Perquè n’hi ha que no estem orgullosos que ens espiïn. Al contrari: ens fa fàstic i ràbia que potinegin la nostra intimitat i la de qui ens envolta. Ens indigna que es creguin amb el dret de grapejar les nostres vides. Perquè la nostra privacitat ens importa i la volem preservar. Igual que la nostra llibertat. I exigim d’una, segons diuen, democràcia plena, que es donin explicacions. Que es vagi fins al fons de la qüestió i es depurin totes les responsabilitats que calguin. Perquè no oblidem les paraules d’en Rubalcaba: «El estado pagará el coste de quitar de en medio a Puigdemont». Traducció: estem disposats a qualsevol cosa. I quan diem qualsevol cosa, volem dir qualsevol cosa. Perquè quan perilla Espanya, anem a totes. Fins i tot, més enllà de la llei. No oblidem que estem parlant d’un estat que va arribar a finançar matar gent.
I amoïna que en el debat públic es pugui arribar a normalitzar l’ús de converses extretes de forma il·lícita per extorsionar i vulnerar el dret a la intimitat. I encara amoïna més que hi hagi algú disposat a fer d’altaveu. Mitjans de comunicació que esbomben el que sigui de qui sigui fent-se còmplices d’aquesta pràctica per tal de destruir persones. Perquè d’això es tracta: de desacreditar i d’embrutar el nom de gent que volem una Catalunya lliure. Per raons únicament ideològiques: perquè som una amenaça per a la unitat d’Espanya. I fent gala dels seus pulcres principis democràtics, en comptes de posar urnes opten per posar micros i càmeres. Perquè tal com diu el nostre president legítim a l’exili, el Molt Honorable Carles Puigdemont: «Perquè… han provat de fer un referèndum i treballar per guanyar-lo? Han mirat de respectar el que el poble de Catalunya els demana a través del seu Parlament i dels seus representants democràtics? O en la seva lògica només hi entren accions repressives i criminalitzadores?» Diuen els entesos que aquest programari té una capacitat de penetració en la intimitat de les persones espectacular. Només de pensar-hi, m’esgarrifo… N’estem farts! Però no afluixarem ni acotarem el cap. No ens rendirem mai! I per acabar, perdonin que avui em permeti la descortesia de no ser políticament gaire correcte, però tal com diu en Mauri, i com també va dir en el seu dia, en seu parlamentària, l’inefable diputat per la Chunta Aragonesista, José Antonio Labordeta: aneu a la merda.
