La jornada organitzada a Berga dimecres passat per Regió7 sobre «La Catalunya dels pobles» ha servit per desmentir alguns tòpics (com l’assimilació de rural a pobresa, atur o sector primari) i ha posat sobre la taula un fenomen greu: el del despoblament de bona part del país, que afecta especialment els 74 micropobles –amb menys de 500 habitants– de la Catalunya central. Però és el despoblament realment un problema? Tant si creiem que tothom té dret a una vida digna amb igualtat d’oportunitats com si tenim en compte que algú ha de tenir cura del territori (els pobles de menys de 1.000 habitants ocupen més de la meitat de tot l’espai català!), la resposta només pot ser afirmativa. En conseqüència, protegir i posar en valor els petits pobles no és paternalisme sinó justícia, i resulta rendible tant socialment com econòmicament i mediambientalment.
Analitzem, però, què està passant, per saber què hi podríem fer. Resulta que hi ha forces que expulsen la gent dels pobles: sobretot la manca de feina –especialment de la qualificada– i la de serveis. Per contra, alhora hi ha factors que retenen la gent a les seves contrades, en particular l’arrelament a la terra. Finalment, hi ha elements que poden actuar tant en sentit centrífug com centrípet, com ara la qualitat de vida: l’entorn natural pot jugar a favor d’escollir el ‘camp’ davant de la ciutat, però les possibilitats d’oci, consum i cultura són molt més limitades en el món rural.
Així les coses, hem de concloure que per afavorir el reequilibri territorial, fixar la gent als pobles i fins i tot atreure-hi persones foranes, caldria en primer lloc garantir arreu condicions de vida pròpies del segle XXI, que passen per disposar de bones comunicacions i transports, fibra òptica i accés a l’habitatge i als serveis bàsics. En aquest sentit, cal repensar i redissenyar (per adaptar-los a la realitat social de la Catalunya de baixa densitat demogràfica i envellida) tant les diverses legislacions com el funcionament d’alguns serveis. El transport a demanda, les escoles rurals o els bibliobusos són un exemple de com procedir.
Igualment, s’ha d’ajudar els emprenedors locals i estimular el desenvolupament econòmic dels pobles, que ha de combinar sector primari, indústria i serveis. Finalment, calen també mesures de discriminació positiva dels habitants dels petits municipis: des de beques universitàries fins a menys impostos (com fan els països nòrdics), mecanismes de sobrerepresentació electoral, polítiques natalistes i inversions compensatòries (en lloc de subvencions que només tenen efectes mentre es mantenen).
Només així aturarem i revertirem el despoblament i la fuga de talent i d’activitat econòmica. La disjuntiva no pot ser entre resignar-se que el rerepaís esdevingui una terra erma abandonada o convertir-lo en un parc temàtic o en un geriàtric. S’ha de poder viure als pobles sense sentir-se ciutadà de segona. Perquè interessa a tothom tenir una Catalunya policèntrica, equilibrada, solidària i cohesionada.
