Sabia que les coses no anaven bé, però no ha estat fins rebre resposta del conseller d’Interior, a preguntes del diputat Cristòfol Gimeno (PSC), que el compliment del Decret legislatiu 3/2008 s’ha comprovat totalment desastrós. Molt més del que mai m’havia imaginat.

Durant anys, hi havia debats i reflexions sobre si les persones rescatades havien de pagar el cost del seu rescat. Després aquest tema va entrar en el Parlament, i ho vam estar discutint uns quants anys, fins arribar a la conclusió que sí. Que s’havia d’establir i aprovar un conjunt de taxes i preus públics per aplicar en aquells casos en què els rescats eren motivats per comportaments totalment inadequats. Fos per imprudències manifestes, fos per manca de material, coneixements o vulneració de normes vigents.

A efectes de rescats, dono els preus aprovats. Per intervenció de Bombers, s’imputarà un cost de 41,80 euros per unitat i hora. Per vehicles, 54,25 euros, per unitat i hora. Per helicòpters, 3.151,30 euros per unitat i hora. Avui dia, tots aquests preus haurien de ser augmentats considerablement, però, de moment, són els vigents.

Per saber el grau de diligència, bona gestió i efectivitat, el diputat va demanar quants expedients s’havien obert i tramitat des de l’any 2015 fins ara. El resultat és increïble, perquè només n’hi ha set. Sí, sí, heu llegit bé. Set en set anys, i d’aquests només dos s’han pagat, n’hi ha quatre que estan en via executiva, i, finalment, 1 es va anul·lar per estimació del recurs presentat.

Al llarg dels meus anys de regidor i alcalde, he vist centenars d’imprudències, algunes tan estúpides com saltar a un gorg des d’uns 25 metres, fet que va provocar la intervenció de dos helicòpters, un camió de Bombers i els efectius de l’Ajuntament. M’imagino un cost mínim superior als deu mil euros que ningú no ha pagat. Però és que caminades amb nens petits prèvies a anuncis de grans pluges, campaments mal muntats, escalades de principiants amb material de tercera mà... han estat habituals durant anys i panys.

I ja no parlo de la «joia de la corona» dels rescats a la comarca: el Pedraforca. Allà ja no fan ni cas quan veuen arribar un helicòpter. De fet, podríem dir que forma part del paisatge. No passa mes que no es faci un, dos, tres... rescats, la majoria d’ells, per causes indescriptibles. Des de persones que pugen amb sabatetes de tennis, o al migdia pensant que en dues o tres hores pugen i baixen, grups de canalla com si anessin a la platja, persones que fa molts anys que no fan exercici físic....

Si anem cap a altres indrets, veurem imprudències a les platges, amb gent que no fa cas de la bandera vermella de perill i tanmateix es fica al mar. O altres que se’n van amb patinet fins que no poden tornar. I ja no parlo d’imprudències més grosses, com esquiar fora pistes, escalar sense experiència ni material, etc. La llista es pot fer tan llarga com experiències hem viscut al capdavant d’alguna institució.

No pot ser que el Govern no hi actuï. No es pot enviar el missatge que pots fer el que et doni la gana perquè trucant al 112 algú t’ho resoldrà... gratis, encara que posi en perill la vida dels rescatadors. Una mostra més que no anem bé, i toca canviar de govern.