L’assassinat d’aquest dimecres 11 de maig de 2022 a sang freda de la periodista palestinoestatunidenca Shireen Abu Akleh mentre cobria una intervenció de l’exercit israelià al campament de refugiats de Genin ha esdevingut una notÍcia molt trista i, alhora, impactant. L’eliminació d’una de les icones del periodisme del món àrab i musulmà durant les darreres tres dècades s’afegeix a una llarga llista d’assassinats, desaparicions, empresonaments i persecucions de grans professionals de la paraula. Periodistes que han escollit la defensa de la llibertat d’expressió i la recerca de la veritat especialment en zones bèl·liques, seguint fidels als seus principals reptes, fidels als principis deontològics que caracteritzen el seu ofici.

Shireen, coneguda periodista del canal Aljazeera, era una d’aquelles persones qualificades i experimentades. Sempre ha sigut admirada pels seus companys de totes les nacionalitats. Era de confessió cristiana i se suposa que no podia aconseguir una gran influència en les terres d’Aràbia, però el respecte, l’admiració i l’impacte mediàtic, humà i personal que ha adquirit sobre l’opinió pública arabomusulmana no tenia límits. La seva mort l’ha convertit, a Palestina i al món sencer, en el símbol de la lluita per la llibertat, sobretot de premsa. Un símbol, també, d’un món just i de convivència entre pobles, confessions, cultures i civilitzacions.

Els assassins de Shireen mai restaran amb la consciència tranquil·la. Seran perseguits per la seva maledicció a curt i a llarg termini. No calen comissions d’investigació perquè en una zona geoestratègicament molt sensible, on s’han comès atrocitats, per art de màgia mai s’arriba a cap conclusió ni a cap judici. Shireen en tindrà prou de viure per sempre al nostre record, a la nostra ment com a ciutadans lliures d’aquest món. Ha ensenyat al món que la defensa de la paraula, la veritat i els valors universals té un preu i ella ha estat la primera en donar-ne exemple. Ens ha ensenyat que la felicitat consisteix en el sacrifici en defensa de la veritat i la paraula lliure i viure ben estimada entre la seva gent. En definitiva, ens ha ensenyat que no hi ha més dolor i patiment en aquest món que el dolor de la paraula.

L’atropellament de Shireen és, sense dubte, l’atropellament de la llibertat de la premsa. És l’absència de les garanties dels drets dels periodistes a informar amb tota llibertat i seguretat. És doncs una dura tasca que el món civilitzat ha de protegir i garantir. Shireen ha informat amb gran professionalitat, fidelitat i originalitat i ha donat diverses notícies de gran qualitat, ara ha esdevingut ella la gran i trista notícia.

Descansa en pau, estimada Shireen. Sempre seràs recordada, al costat de totes i tots els professionals de la paraula assassinats, amb admiració i consideració per totes les persones lliures que han gaudit de les teves notícies.