Sí, ja ha arribat. Després de gairebé dos anys d’haver fugit clandestinament Don Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias ha retornat per gaudir d’un «weekend» nàutic a la localitat gallega de Sanxenxo. Aquest retorn ha generat molta expectació i excitació entre els fidels «juancarlistas».
La premsa estrangera no entén el retorn del emèrit sense donar cap tipus d’explicació de les seves malifetes. La premsa reaccionària d’aquí, però, aplaudeix amb les orelles el retorn del rei pròdig. Ja ho deia aquell eslògan franquista «Spain is different». Mentre a un se li permet tornar impol·lut dels seus tripijocs financers a un altre se l’impedeix tornar per cantar reials veritats.
Aquests dies tornem a escoltar aquella cançó enfadosa que gràcies al «campechano» tenim una fantàstica democràcia. És tan fantàstica que no permet investigar ni jutjar al seu cap d’Estat.
Els deixebles del emèrit haurien de preguntar-se perquè el seu guia espiritual va haver de pagar 5 milions d’euros a l’Agència Tributària per regularitzar les seves irregularitats. Els llepaires del emèrit haurien de preguntar-se perquè va fugir precipitadament als Emirats Àrabs. Els acòlits del emèrit haurien de preguntar-se perquè no explica la procedència de la seva immensa fortuna .
Els seus defensors insisteixen que no se l’ha jutjat per cap dels presumptes delictes que se l’imputaven, però ometen que no se l’ha pogut jutjar pel seu indecent privilegi de la inviolabilitat. La immunitat reial és una injúria per als ciutadans i ciutadanes d’una democràcia.
Entrant en el terreny lliscós de la justícia espanyola recomano la lectura del llibre El jefe de los espías. Els lectors/es podran submergir-se en les tèrboles manipulacions polítiques i podran conèixer millor com funciona una part de la justícia en aquest país. El llibre escrit pels periodistes Juan Fernández-Miranda i Javier Chicote desvela l’arxiu privat d’en Emilio Alonso Manglano, conseller del rei emèrit i director del CESID (avui el CNI). Una rigorosa investigació que els ha portat a revisar 200 quilos de documents.
Aquest llibre ha molestat –i molt– a determinats estaments polítics i judicials. Ha molestat perquè narra amb detalls les maniobres polítiques i judicials. Es desemmascara el funcionament de les clavegueres de l’Estat i es despulla als protagonistes de la història d’aquest país dels anys 80 i 90. Pel llibre hi desfila «el bo i millor» de les famílies polítiques i financeres d’aquells convulsos anys.
Coincidint amb l’arribada del rei pròdig, el diari digital Público ha publicat que bona part de la fortuna que va aconseguir el monarca procedia del tràfic d’armes amb el països àrabs. I tot el que no sabem...
Ja s’ha anunciat que l’espectacle mediàtic d’aquests dies es repetirà el proper 10 de juny amb motiu de les regates mundials de vela. Algú hauria d’explicar als contribuents el cost econòmic d’aquests viatges , el cost de l’autoexili daurat i el cost de tota la parafernàlia que l’acompanya. El «campechano» hauria de ser conseqüent amb el seu tarannà democràtic (?) i ser transparent.
