Quiosc

Regió7

Ramon Felipó

TRIBUNA

Ramon Felipó

Bibliògraf

L’aigua de Berga i l’ajuntament

ABerga, als anys cinquanta i principi dels seixanta, quasi totes les cases tenien dipòsits d’aigua, ja que era molt freqüent la manca del subministrament. L’aigua de Tagast no podia satisfer, massa sovint, les demandes de tota la població. Hi havia restriccions freqüentment i tothom havia de vigilar de no quedar-se sense aigua a casa. Això va quedar solucionat quan Berga va ser abastida per l’aigua del Canal Industrial.

Una altra cosa era l’aigua de certs indrets especials, com el santuari de Queralt, on l’aigua venia d’una petita conducció de la font del Perdigall, Des de l’any 1916, any de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, es diu que cal dotar el santuari d’un bon subministrament d’aigua. Fins i tot aquell any ja es deia que es va fer una comissió per aquest menester. Però res de res, avui, més de cent anys després, Queralt no té prou aigua, potable i clorada, per abastir el santuari, els fidels que hi pugen o una hipotètica hostatgeria i restaurant. Han passat dues dictadures militars espanyoles, dos reis a Espanya, una república, mitja dotzena de presidents de la Generalitat de diversos colors polítics de l’arc parlamentari català i res de res. Mossèn Ramon Barniol, de tant en tant, tirava un parell d’ampolles de lleixiu a la bassa que recull les aigües per al santuari... Ah! i cap dels ajuntaments de Berga hi ha posat remei, ni els de la monarquia alfonsina, dictadura de Primo de Rivera, Generalitat republicana, dictadura franquista o la democràcia monàrquica actual. Hi ha hagut alcaldes i ajuntaments de tots els colors, de dretes, centre i d’esquerres, i no han fet res.

La ciutat de Berga ara potser va sobrada d’aigua. Cap dels darrers ajuntaments no ha fet res per impedir que la font de la plaça de les Fonts continuï rajant de dia i nit. Aquest no és pas el problema més important de la plaça, el que és greu és que el savi que va fer la plaça no va posar un recollidor d’aigua sota la pica (com sempre hi havia hagut). La pica està permanentment plena, vessa moltíssim i fa més de deu anys que tot va de mullena.

Sempre m’ha sorprès veure la deixadesa municipal pel que fa al santuari queraltí i l’estat decadent de la plaça de les Fonts des que van trinxar-la. Volien fer una modernor i el que en queda és un nyap monumental. Van arrencar les llambordes de pedra centenàries per encastar-hi unes rajoletes de cuina que cal cimentar cada poc temps... uns bancs voladors que han aparegut, desaparegut i canviat de lloc vàries vegades. Ah!, i no es perdeu la joia, l’artífex de la destrucció de la plaça: la van omplir de llums que des de terra il·luminaven amb un raig lumínic cap al cel... no van poder funcionar mai, ja que aquests tipus de llum eren prohibits per la Comunitat Europea.

Veurem quan arribarà l’aigua potable i clorada a Queralt, o si abans de trenta anys arreglaran la font de la plaça... Soc molt escèptic amb totes dues coses... Això sí, tornaran a fer comissions, planificacions com sempre, i sense resultats.

Compartir l'article

stats