Quiosc

Regió7

Ricard Sánchez

TRIBUNA

Ricard Sánchez Andrés

Activista

No podem renunciar a protegir el Pirineu!

Avegades sembla que estem governats per persones sense escrúpols. Perquè és molt clar que alguna cosa hem de fer i que ho hem de fer ja. Cada dia anem a un ritme insostenible de consumisme destructiu, i costarà molt més perquè ens posem una llosa cada vegada més gran al cap. El mateix planeta llança els seus avisos cada dia i aquests són cada cop més palpables, si no mireu les temperatures del mes de maig. A més, la comunitat científica ha estat donant l’alarma des de fa dècades desesperadament sense que els polítics i molts consumidors malalts prestin l’atenció deguda.

Ens trobem davant d’un moment crucial de la història de la humanitat que pocs semblen pensar en què deixarem a la nostra futura generació i pocs pensem gràcies al voraç capitalisme que encara podem donar marxa enrere i reduir el col·lapse al qual ens dirigim de manera boja i suïcida. La marca i la destrucció de l’home és tal que una part de la comunitat científica utilitza el terme antropocè per referir-se a l’època geològica actual, amb «consum excessiu d’energia, l’abús de fertilitzants, consum brutal de petroli i carbó, l’ús de l’aigua, massificació del turisme, els residus, etc.», tot desencadenat a partir del 1950, quan es produeix el que s’ha anomenat «gran acceleració». Tot es tradueix, en el fet que tenim taxes d’extinció d’espècies «superiors a quan els dinosaures van desaparèixer fa 65 milions d’anys».

Ens enfrontem a grans reptes econòmics, socials i mediambientals pels quals no trobem cap resposta en el model actual. El model basat en un creixement continu té caducitat i aquest s’acosta fins i tot per aquests que no volen veure-ho. Però no empresaris i polítics que es comporten com negacionistes de l’evident. Si no mireu la bogeria de voler muntar uns Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu. Perquè per molt que no ho vulguin veure s’està accelerant el canvi climàtic al Pirineu. Per donar un exemple l’any 2018 l’increment de la temperatura era d’1,2 graus i actualment és d’1,6 graus Les estacions d’esquí que estiguin orientades cap al sud i amb altitud més baixa, es veuen clarament perjudicades, les temporades seran cada cop més curtes i és molt possible que hagin de tancar en pocs anys com ja esta passant a tants llocs a nivell global. Tot això quan moltes estacions d’esquí ni tan sols són rendibles econòmicament i han de ser rescatades pels diferents Governs autonòmics i fer-se càrrec de pèrdues inquantificables per donar continuïtat a un negoci de pocs i que és un forat negre per a la majoria de la població. De fet, si s’arriben a aprovar els Jocs serà un crim ambiental i un toc de mort als ecosistemes pirenaics que tenim l’obligació de protegir també per la nostra qualitat de vida.

Penseu si no d’on ve la majoria d’aigua que consumim a Catalunya i bona part de l’estat espanyol. En lloc de protegir el Pirineu, es pretén gastar milions d’euros públics en uns Jocs Olímpics que, sota tots els punts de vista, són insostenibles i destructius, i que no seran cap solució per a realitats al món rural com la despoblació o una precarietat laboral endèmica. És necessari i urgent mobilitzar-se per aconseguir un model socioeconòmic sostenible que doni un futur a les poblacions dels Pirineus i, en general, a tothom. És per això que fan falta uns Pirineus lliures d’especulació i amb futur digne pels seus pobles i habitants. No podem permetre que uns Jocs de 30 dies ens condemnin a 30 anys de misèria. No podem renunciar a protegir el Pirineu!

Compartir l'article

stats