JJoan Carles de Borbó, a qui la Casa del Rei avantposa les inicials SM (Sa Majestat) quan s’hi refereix, potser no seria un rei «per al» nostre temps, però si que ho seria «del» nostre temps, que és d’exhibició de la riquesa i escarni de les desigualtats. No deixa de sorprendre que gent modesta s’enquadri en les files dels qui aplaudeixen.
Joan Carles, ciutadà espanyol amb els mateixos drets legals que qualsevol altre (excepte els sospitosos de mals pensaments), no té cap causa penal ni reclamació fiscal pendents que l’impedeixin moure’s amb llibertat pel que fou el seu regne. Amb la llei a la ma, ni la Zarzuela ni la Moncloa el poden recloure als Emirats. Però li poden dir, a tall de reflexió: «Pare, senyor, si el que voleu és carregar-vos la monarquia, aneu pel bon camí».
El ciutadà Joan Carles arriba i marxa en un jet privat que paga un petroxeic, gaudeix d’una regata exclusiva en companyia de milionaris i s’apunta a tornar ben aviat per exhibir-se en una altra. Per què aquest comportament el converteix en un rei «del» nostre temps? Perquè el nostre temps ve definit per la següent notícia: «En els dos anys de pandèmia, han aparegut 573 nous milmilionaris, fet que suposa un nou milmilionari cada 30 hores. A la banda oposada, s’espera que a finals d’aquest any, 263 milions de persones addicionals es podrien veure sumides en la pobresa extrema: un milió de persones més cada 33 hores. Així ho denuncia Oxfam Intermón a l’informe «Beneficiar-se del patiment».
Cada trenta hores, un nou milmilionari i un milió de pobres més. Aquest és el nostre temps. Els de dalt més amunt i els de baix més avall. Per definició, un monarca és a dalt de tot, és un sobirà, paraula que per etimologia significa «el que està per damunt». Joan Carles passa l’estona amb els de dalt, com pertoca a la seva categoria. Regates, jets, i la dreta amb el botafumeiro a tota pastilla.
Com seria un rei «per al» nostre temps? Potser el concepte mateix és un oxímoron.
