Quiosc

Regió7

Rosa M. Ortega i Juncosa

Llibres per fer bonic

No sé qui ni on, potser a la universitat o a l’institut, però algú ens va explicar que hi havia gent que comprava llibres per metres. No pas amb la intenció de ser llegits, eh? Senzillament per fer bonic. Imagino els compradors encarregant dos metres i mig de llibres per al moble del menjador. I miro el piano de casa, de color marró, i penso que, a sobre, hi quedaria ben bé un prestatge amb uns quants volums de La cua de palla. Encara que a mi, la novel·la policíaca, no m’interessa gens ni mica; però, groc i marró lliguen, oi? Perquè a part dels centímetres de llibres, es deu tenir en compte també el color de la paret, els quadres del voltant, el sofà… No ho sé; improviso perquè mai m’ho havia plantejat, la veritat. Ho trobava una solemne bajanada. Per a mi, els llibres són finestres obertes a altres mons, altres olors, a altres paisatges, a altres vides. No sabria viure sense llegir. Però reconec que l’escultora Àngels Freixanet m’ha fet canviar d’opinió: i tant que els llibres són per fer bonic! L’Àngels ha creat llibres preciosos de ferro reciclat amb detalls de fusta i pinzellades de color blau, vermell o verd que podem admirar a la llibreria Parcir. El nom de l’exposició és Llibres integrats i es pot visitar fins a finals de maig. Encara hi sou a temps! Llibres de paper i llibres de ferro que es fan companyia. I de passada, ens en fan a nosaltres. Una idea boníssima!

I també n’hi ha per ser escoltats com 121 cançons i 1 hotel. Històries de la banda sonora de la nostra vida d’Olga Suanya. És un llibre que no cal llegir per ordre. L’obro a l’atzar i em trobo Highway to Hell. I em ve a la memòria un ball de dimonietes que vam fer un Nadal a l’institut i els companys/músics que el tocaven. I llegeixo el que ens explica l’Olga i veig que el general Noriega i servidora tenim una cançó que ens uneix. Però mentre a mi se’m dibuixa un somriure als llavis, al general se li devien posar els pèls de punta només de sentir-ne els primers compassos. Vagin a la pàgina 120 i ho descobriran. Pobre Noriega: quina tortura! Perquè com diu la mateixa Suanya, «hi ha tantes bandes sonores de la nostra vida com vides hi ha». Però, puntualitza l’autora, «aquesta no és una tria de cançons de la meva vida, sinó de la nostra vida» (...) «és simplement una invitació perquè a través de la música coneguem millor la història i també a la inversa». Es tracta, com diu en Cardús en el pròleg «d’afegir memòria col·lectiva a les cançons que tenim guardades a la memòria personal».

La presentació del llibre, el setembre passat, va a anar a càrrec del director d’aquest diari, Marc Marcè, i va ser el tret de sortida de la programació literària de la llibreria Papasseït. I pel Club de Lletres i Música de la Biblioteca del Casino en serà la cloenda. Tot comença i tot s’acaba. Els cursos passen volant, com la vida. I els llibres de ferro, els llibres de paper i els llibres de cançons ens la fan més bonica. Així, que cinta mètrica i a comprar llibres!

Compartir l'article

stats