Sóc una àvia de 98 anys, ja fa quatre anys la meva alegria s’ha perdut del tot. Per mi, l’Anna era la meva vida, sempre amb aquella alegria i somriure. Si m’enfadava per alguna cosa, ella em deia: «Àvia que t’he fet». Recordo que també era presumida. Sé que és al cel, però jo no la tinc.
