Apoc a poc es van coneixent els invents, frivolitats, enganys i clares falsedats a l’entorn del procés independentista. I més en sortiran, una vegada deixades al descobert gestions i negociacions que en públic es negaven però es confirmaven en privat. Queda encara molt per descobrir, però en un petit país com el nostre, al final tot se sap, o gairebé tot. Avui, però, exposo el que alguns volen negar, i tanmateix existeix, més viu que mai, i amb clara tendència a créixer i trencar motlles.
El dissabte 14 de maig, tingué lloc a la Caserna de Pedralbes, antiga seu del Regiment Jaén 25, i ara, del Regiment Barcelona, creat el 2020, un nou acte civil de jura de bandera per part de 600 persones que ho havien demanat. De fet, ho havien demanat més de 1.000 i s’hagué d’escurçar la xifra per no allargar més del compte l’acte. Queden per a més endavant tots els que no ho pogueren fer, i d’altres que ho demanaran en el moment oportú.
L’acte fou presidit pel general de brigada Joaquín Broch, en el marc d’obrir la jura de bandera a tots els ciutadans que així ho hagin demanat. Els dos anys de pandèmia no van permetre dur a terme aquest acte solemne, però s’ha reprès arreu del país amb una gran participació, molt especialment a Catalunya.
També, amb motiu de la celebració de la Setmana Santa, vam poder veure les processons religioses i també civils que s’organitzen en pobles i ciutats. En algunes, els passos són rebuts amb els honors que els corresponen: Himne nacional (Espanya) i en alguns casos l’Himne d’Infanteria. Participacions massives, amb fervor i tradició similars a la de tants i tants altres municipis i regions d’Espanya.
La Feria de Abril d’enguany ha estat un esclat de joia i participació com feia molts anys no es veia, de manera que aquest esdeveniment ha vingut per quedar-se i ser una representació més de la cultura i el folklore de Catalunya. Sí, sí, del conjunt del país.
I acabo amb un nou exemple de realitat de país. La participació de la cantant Chanel, originària d’Olesa de Montserrat, ha trencat motlles a tots els nivells. Sí, una cantant que tant s’expressa en català com en castellà i que ha estat motiu de rebuda multitudinària a Madrid, amb sortida a la Plaza Mayor inclosa, i que ha mogut passions a tot Espanya, sense fronteres físiques ni mentals. Com ella, tenim una altra catalana, Rosalía, que no coneix fronteres i expandeix la música per tot el món, recordant un dels nostres cantautors més rellevants : Joan Manel Serrat, en gira de comiat.
Podria exposar alguns exemples més, però aquests són de les darreres setmanes i són una mostra de fins a quin punt la realitat supera la visió curta i esbiaixada dels partits independentistes. Catalunya és diversa, plural, multiracial, multicultural i plurilingüe. Deixem-nos de visions populistes i de curta mirada, i obrim-nos al món mundial. No vulguem imposar barreres on ha d’haver-hi aire lliure i llibertat de circulació i vida.
Si algú tenia algun dubte del que passaria després de la pandèmia i després del procés, ja ho té a la vista. Un altre país existeix, i aquest país necessita un altre govern. El futur president el tenim fent feina, en el Parlament de Catalunya, preparant el relleu.
