La visita recent de l’exrei Joan Carles va aixecar l’enrenou que calia esperar. I va definir dos camps antagònics: els que són contraris a la monarquia i els que la defensen a ultrança i que fins i tot justifiquen els excessos i les il·legalitats d’un personatge que es permet de reaparèixer quan li sembla per anar a unes regates. Però que es nega a donar explicacions i a demanar disculpes per la seva actuació. La situació és insòlita i només té un aspecte positiu: certificar un cop més que la monarquia és una institució cada dia més arraconada a mans de la dreta radical i d’aquells partits que, com el PSOE, són incapaços de ser conseqüents amb els seus propis principis ideològics. El Centro de Investigaciones Sociológicas, que depèn del Govern de l’Estat, va deixar de fer enquestes sobre la monarquia el 2015 perquè es va comprovar que cada vegada tenia menys suport. Al cap de set anys, amb tots els embolics de l’exrei i després del retorn momentani de Joan Carles, la valoració de la monarquia deu haver baixat encara més, fins i tot en aquelles àrees on mantenia una adhesió majoritària. No és el cas de Catalunya, on des de fa molt temps s’ha constatat que el règim republicà té el suport de més del 70% de la població.
La gran qüestió d’aquests darrers dies segueix sent la controvèrsia entorn de la llengua catalana i l’intent d’imposició judicial del 25% de castellà a les escoles del país. La llei acordada a darrera hora entre ERC, Junts, PSC i els comuns ha despertat dos tipus d’oposició enfrontats. D’una banda, ha estat qualificat d’acord poc satisfactori i que pot acabar amb el sistema d’immersió lingüística en català. Però, d’altra banda, els contraris a la immersió han considerat que és inacceptable perquè de cap manera compleix la resolució judicial que estableix el 25% de castellà. El tema, doncs, és lluny d’haver-se solucionat i continuarà sent objecte de polèmica, especialment perquè PP, Ciutadans i Vox ja han anunciat que portaran la nova llei del català al Consell de Garanties Estatutàries per tal que emeti un dictamen sobre la seva idoneïtat. Però el tràmit, que ha de ser enllestit en set dies hàbils, ajornarà la seva discussió parlamentària i pot provocar una complicació més: que la nova llei no estigui aprovada abans del termini que va fixar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per començar a aplicar el 25% de castellà a les escoles. Un termini que el Govern de la Generalitat volia desactivar amb l’aprovació de la nova llei.
En la sessió del Congrés de Diputats de dijous passat hi havia una certa expectació per la compareixença del president del Govern espanyol que havia de tractar sobre les espiades del cas Pegasus. Però Pedro Sánchez hi va fer una vegada més de Pedro Sánchez: parlar i parlar tota l’estona sense concretar res i fent servir només expressions ambigües i genèriques. I d’acceptació de culpes per l’espionatge polític, ni una. Segons ell, no és el Govern qui decideix les actuacions del CNI, que sempre ha treballat sota el control dels tribunals. Però, és clar, la declaració unilateral d’independència del 2017 i els incidents posteriors «van crear una enorme preocupació per la seguretat nacional». I, segons Sánchez, no es van espiar 65 persones, com diu CitizenLab, sinó 18. En resum: rentada de mans i la pilota endavant. Tot s’ha fet –segons la seva retòrica habitual– «per construir la concòrdia i la convivència».
