Quiosc

Regió7

xavier domenech

No som gens flamencs

Ciutat de Bruges, fa trenta i pocs anys. Bèlgica és un país bilingüe i en aquella època un servidor encara no ha oblidat del tot el francès de l’institut. A l’estació, als carrers, els rètols són en francès i en flamenc. Als restaurants del centre monumental hi ha pissarres i cartes en francès. Però quan ens desviem cap a carrers sense vida turística i entrem en un modest bar de parroquians de barri, la cosa canvia. Demanem «bière» i ens serveix sense paraules, i quan demanem el compte en francès respon:

–Fifty.

Bèlgica és bilingüe però Bruges és Flandes, i a Flandes parlen flamenc. Així que, quan uns forasters despistats demanen en francès, aquell cafeter de bar de barri els serveix, però si ha de parlar-hi ho fa en anglès. Per actitud. Per no utilitzar la llengua que els havia estat imposada. I –tot s’ha de dir– perquè no regenta un establiment per a turistes com els del centre monumental.

Catalunya, fa un parell de mesos. Un bar amb terrassa en un poble de la Mar d’Amunt (el tram de costa al nord del cap de Creus) publica un anunci oferint feina de cambrer/a. Demana capacitat per entendre’s amb els clients en català i en francès (el castellà el dona per fet). Ja deuen endevinar el magre resultat de la crida: al cap de dos mesos, dues cares noves que serveixen a la terrassa entenen més o menys el català però no el parlen gota, i quant a la relació amb els clients francesos, sort n’hi ha que ells hi posen la major part de l’esforç. Si la cosa s’encalla, sempre poden avisar la mestressa, que domina la llengua de Molière. La jovenalla actual mig parla anglès, que no resulta útil per atendre les onades de jubilats del Midi que trien l’Alt Empordà per passar el pont de l’Ascensió (es veu que ells, tan laics, encara la celebren).

Catalunya no és Flandes, i no hi ha cap perill que gaires cafeters catalans facin com aquell de Bruges i presentin el compte en anglès als clients que fan la comanda en castellà. Potser els denunciarien.

Compartir l'article

stats