Quiosc

Regió7

Pere Bonet

BADANT

Pere Bonet Dalmau

Psiquiatre

Nosaltres

Res sobre nosaltres sense nosaltres! Aquest és el clam de les persones afectades per diverses malalties, entre elles les persones afectades per qualsevol condició de Salut Mental. De segur que aquí encara tenim camp per córrer i que no val a badar.

Com s’ha comentat altres vegades el paradigma actual en l’assistència en salut mental, a més de les valoracions integrals, holístiques, de les persones afectades, cal incorporar la seva veu en la presa de decisions; una tasca, a voltes, complexa. El professional sanitari ha de saber posar-se en el lloc de la persona atesa, dins les seves sabates, donar informació de manera entenedora i ajudar a millorar la comprensió del procés assistencial. Fins aquí molt bonic des de la teoria, passar-ho a la realitat ja és més complicat; com actuem davant d’una persona amb dificultats de comprensió a causa d’un estat de deliri i que la capacitat de judici està interferida per una descompensació. Tenim protocols que ens poden ajudar i en alguns d’aquests protocols hi han participat familiars d’afectats en la seva elaboració.

Posats a teoritzar i fer anar el magí, i només em refereixo en el camp de la Salut Mental, potser hauríem de traspassar la frontera de l’assistència en la participació de les persones afectades i pensar en la possibilitat que aquestes participin en els Comitès d’Ètica i, posats a fer, en els comitès de bioètica del camp de la recerca.

El primer problema, com podem escollir i designar a representants dels afectats? Ens basem només en associacions legalment constituïdes? Representen aquestes l’ampli ventall d’afectats? Pensem en persones que membres dels comitès creguin que l’opinió d’aquestes persones és molt valuosa?, el perill de no ser objectius és alt. Podem escollir persones manipulables o que tinguin por de manifestar la seva opinió.

Pot ser interessant considerar que persones que han participat en assajos clínics aportin la seva experiència, com s’han sentit durant l’assaig i ajudar a millorar la pràctica en recerca. Si ens centrem en les disfuncions psicòtiques encara es fa més difícil; hem de ser capaços d’escoltar a una persona amb deliris i de com han interpretat la seva participació. Cal tenir en consideració l’opinió d’aquestes persones en revisar els resultats de la recerca i de les conclusions extretes.

Un factor clau és la confidencialitat, no només dels temes tractats sinó de les persones que podrien participar en els comitès. L’estigma, omnipresent en tot el que fa referència a la salut mental, pot fer que persones escollides no vulguin participar per tal de no ser identificades. Altra qüestió és que altres afectats els considerin massa febles per mantenir el punt de vista dels afectats, o que siguin considerats com traïdors per altres persones afectades. Passar de la generalització a la personalització d’un problema és complicat, malgrat que en l’atenció sempre s’ha de centrar l’anàlisi individual. Ens queda marge de millora i tot és un procés, com la vida mateixa. Badem-hi.

Compartir l'article

stats