Quiosc

Regió7

Carlota Riera

I PER QUÈ?

Carlota Riera i Claret

Directora de desenvolupament corporatiu. Fundació Universitària del Bages

Qui mereix les nostres dades?

Us comparteixo un pensament de l’inigualable Genís Roca, sobre el moment de «servitització» en què ens trobem. La idea clarivident que em compartia fa uns dies es resumeix en sis conceptes combinats, i que expliquen força bé els comportaments de consum (i en conseqüència de mercat i de negoci) que imperen avui. Els sis conceptes són: serveis, proactius, massivament, personalitzats, basats en dades, en temps real.

Per a un arqueòleg com ell, el temps es mesura amb possibilitats d’error de milers d’anys, i feia broma sobre la qualitat de precisió amb què es sentia capaç de descriure els últims trenta anys de la història, per poder entendre el moment present. Però miro de desgranar els conceptes perquè us adoneu de la precisió amb la que sap interpretar el temps present.

El cas és que immersos en la sensació que tota la vida hem estat com estem ara, oblidem sovint que l’arribada d’internet a les llars no es va materialitzar fins aproximadament l’any dos mil. Internet entra a casa nostra i a les nostres oficines a principis del segle XXI. Fa res. I no és fins passada una dècada que ens podem posar internet a la butxaca (amb l’i-phone de primera generació).

Podríem dir, doncs, que no fa ni quinze anys que passen les coses que ara ens sembla que passen des de fa dècades. Però el cert és que amb poc temps, molt poc temps, les persones ens hem avesat a disposar d’aquesta tecnologia. I en fer-ho, ens hem convertit en uns éssers socials que requerim (i demandem) respostes immediates i personalitzades. Curiosament ens convertim en consumidors exigents que volem que ens atenguin al moment i pensant específicament en nosaltres, i en proveïdors que podem buscar moltes excuses per no ser ni tan immediats ni personals.

Anant una mica més enllà, i amb la recent incorporació d’algoritmes que permeten parlar d’intel·ligència artificial i aprenentatge profund a partir de grans quantitats de dades, el món (i les empreses) ha passat de gestionar la opinió a gestionar dades (objectives). Ja no necessiten preguntar als usuaris o clients com estem de satisfets amb els serveis/productes, perquè amb el nostre comportament ja ho saben. És més, poden utilitzar les nostres dades per anticipar-se i oferir-nos serveis i productes que encara no hem demanat. Pot semblar molest, però també és una oportunitat: en pocs anys, podrem rebre una trucada al telèfon per comunicar-nos que les dades del nostres wereable prediuen que podríem tenir un infart de miocardi en mitja hora, però que sortosament estem geolocalitzats i que ja venen. El mateix Genís deia, «no dubtis que la trucada es farà, el que no està tant clar és de qui la rebrem», pensant en el CatSalut, una Mútua, Amazon o Google. Sembla ser que ens trobem en uns temps en què les aliances, orientades a la integració de dades per oferir bons serveis, seran clau.

En aquest escenari, i tenint en compte que aquesta possibilitat predictiva de les dades també genera un cert recel entre la població, l’ètica amb la que treballem i la confiança que siguem capaços de generar (per tal que la ciutadania ens cedeixi les seves dades), serà una avantatge competitiva clau.

Qui mereixerà tenir les nostres dades, i per fer què?

Compartir l'article

stats