No és només aquí que la justícia pot ser desconcertant. En el xou judicial de Johnny Depp i Amber Heard un tribunal d’ Estats Units ha sentenciat a favor del protagonista de Pirates del Carib per uns fets molt semblants als que van motivar el veredicte exactament contrari a Londres. En tots dos casos algú l’havia acusat públicament d’haver maltractat la seva exdona quan estaven junts, i ell va reaccionar amb sengles demandes per difamació.
El cas de Londres arrenca l’abril del 2018 quan el diari sensacionalista The Sun publica un article on es pregunta: «JK Rowling, com pot estar ‘realment contenta’ de comptar amb el maltractador Johnny Depp a la nova pel·lícula Animals fantàstics? L’autora de Harry Potter s’enfronta a una reacció important del moviment #MeToo per la seva decisió de mantenir Depp en el repartiment malgrat les acusacions que va maltractar la seva exdona Amber Heard». L’al·ludit va presentar una demanda per «libel» contra el diari i l’articulista, i el novembre del 2020 l’Alt Tribunal d’Anglaterra i Gal·les la va rebutjar amb l’argument que els demandats «han demostrat que allò que van publicar era substancialment cert». O sigui, que Johnny Depp no es podia queixar si li deien a la cara que era un impresentable.
El mateix any de l’article del Sun, Amber Heard en va publicar un de propi al Washington Post en què afirmava haver estat víctima d’abusos i violència domèstica. No assenyalava cap nom però tothom va entendre que parlava del seu ex, l’estrella del qual va declinar immediatament. Com en el cas de Londres, Depp va reaccionar amb una demanda per difamació amb «malícia». I aquesta setmana un jurat popular de Virgínia li ha donat la raó, en considerar que Heard el va voler perjudicar i va arruïnar la seva carrera. Pobre noi, tan bé com ens cau! En canvi, el tribunal professional anglès va determinar que «l’equitat de l’article o la ‘malícia’ dels demandats són irrellevants per a la defensa legal de la veritat».
Em pregunto què faria un tribunal espanyol.
