Quiosc

Regió7

M. Àngels Serentill i Aubets

DOS DITS DE FRONT

M. Àngels Serentill i Aubets

Mestra i activista cultural

#AneuALaMerda

Les xarxes bullen d’indignació i es manifesta amb el hashtag #AneuALaMerda. Alguns el dirigeixen a aquell govern, el més progre de la història, que deien ells, aquell d’una llarga llista de promeses incomplertes: la taula de diàleg i les trobades bilaterals; la llei de l’audiovisual, que ha arraconat el català i ha consagrat el negoci de les grans plataformes; Pegasus i l’espiada generalitzada; el retorn de l’emèrit; les inversions que mai arriben i les declaracions de la ministra que encenen els ànims... D’altres el dirigeixen a una manera de funcionar i a un país que va d’escàndol a escàndol i aquí no passa res: el paper dels Tribunals esmenant el que no s’aconsegueix en la política amb l’acarnissament de la repressió; les clavegueres de l’Estat amb les declaracions de Villarejo i les famoses gravacions, entre les quals vull destacar la de l’exministra del PP que titlla els catalans de cagacalces (potser sí, tu); i un llarg etc.

Aquesta setmana la cirereta ha estat la constatació en números reals del que ja sabíem des de fa anys i panys i que patim diàriament: l’incompliment sistèmic de les inversions promeses (només el 36%, aquest any) i que aquests diners vagin a inversions a la Comunitat de Madrid, per exemple (184%). Fem memòria d’unes promeses electorals de les quals en sortiren les lleis de pressupostos i la Disposició Addicional 3a el 2006, pactada per Mas. Sempre han incomplert, però, des del 2006, contravenint la llei. Diuen que no comparem! Com no hem de comparar! És clar que aquesta situació afecta a tothom: el mal estat d’infraestructures viàries i ferroviàries, l’estat de les carreteres nacionals, els desdoblaments, el Corredor Mediterrani, les variants, i l’alta velocitat a la segona ciutat de l’estat, Barcelona... Parlem d’un dèficit acumulat i d’unes infraestructures que estan en mans de l’Estat. Per tant, parlem d’un insult a tots els espanyols? O és que allò que es fa a Catalunya ja no és en benefici de tot l’Estat espanyol? És que els catalans ja no som espanyols? Les excuses han estat patètiques: per culpa de la pandèmia? És que als altres llocs de les Espanyes no hi ha hagut pandèmia?

Hem vist el president que exigeix, el vicepresident catalogant-los de mentiders i la ministra manifestant compromís. Compromís de què i amb qui? Més dades: des del 1975 que no s’amplia la capacitat de la xarxa de Rodalies. N’hi ha prou amb un exemple. Només es pot arribar a la conclusió que hi ha una nul·la intenció d’executar els projectes pressupostats amb una total inacció política i administrativa. Hi ha pressupostos, però no es redacten els projectes i només el 14% s’executen.

Ah! I els altres encara fent la guerra a la llengua i comparant Catalunya amb l’apartheid sud-africà! Aquests ara estan pendents de les eleccions andaluses i es veu que això ven i els surten vots, tu! Quanta misèria ètica i moral!

I llavors es llegeix aquell seguit de twits i instagrams de ciutadans cridant a la reflexió i al pensament crític. Hi ha algú que demana a la parròquia: Els que viviu a Catalunya i no sou independentistes, quan veieu això, què? Encara em pregunteu per què sóc independentista? Ens queda només indignar-nos des del sofà de casa i fer un parell de twits?

Apa, reflexionem i fem-nos una idea crítica, com ens demanen...

Compartir l'article

stats