En aquesta vida, tots els actes tenen conseqüències. Ja siguin voluntaris o involuntaris. I, tot i que la vida ens ensenya a base d’assaig i error, sembla que hi ha lliçons que no volem veure o que no ens interessa aprendre, tot i que les conseqüències siguin mortals. El canvi climàtic és un gran exemple d’això. Anem tirant, ens anem queixant i, com deia la meva àvia: «l’un per l’altre, la casa sense escombrar». Després hi ha conseqüències que arriben molt tard però que ens donen una gran lliçó, tot i que ni així aprenem.
Des del mes passat, les dones de l’Afganistan estaran obligades a portar burca cada vegada que surtin de casa. Així ho ha anunciat el líder suprem de l’Emirat Islàmic de l’Afganistan, Hibatullah Akhundzada. Ho acceptem o no, això és culpa nostra. I quan dic nostra em refereixo a Occident. Resumint-ho molt: us recordo que a l’Afganistan les dones anaven en minifaldilla els anys 70 i podien estudiar i treballar. Eren lliures. Rússia el va envair i els americans, què van fer? Donar-los armes. Qui va agafar les armes? Doncs els terroristes. Els talibans. Qui mana ara? Els talibans. Molt bé, lliçó apresa. Les guerres no s’arreglen donant o venent armes. Perquè aquesta és una altra. Quin negoci! La història es repeteix i ara donem o venem armes a Ucraïna. Perquè es defensin! No sé vostès, però quan un dels meus nebots pega a l’altre, no li dono un ganivet al petit perquè es defensi. Intento empatitzar amb el poble ucraïnès, creguin-me. Em veig a casa tancada mentre cauen les bombes i penso en aquestes armes. Qui les agafaria? Ja us dic que jo ni ningú de la meva família ho faria. Miro les dones de l’Afganistan i se’m trenca l’ànima. Miro els ciutadans d’Ucraïna i també se’m trenca. Són utilitzats per amortitzar armes i fer negoci.
La política, igual que amb el canvi climàtic, sempre mira a curt termini perquè quan arribin les conseqüències no puguem culpar ningú. Tant de bo m’equivoqui, tant de bo les armes caiguin en mans de bones persones, tant de bo no només es facin rics els rics amb la venda d’armes, tant de bo s’acabin les guerres per sempre.
