A l’Ajuntament de Manresa hi treballen més de 700 persones. Una d’elles, Montse Morera Solé, responsable de posar al dia el consistori en el tema informàtic des que hi va entrar a treballar, l’any 1980, que l’atzar va fer que coincidís amb l’arribada del primer ordinador comprat per l’Ajuntament, va morir l’octubre passat massa aviat, als 65 anys, just quan s’havia jubilat i s’hauria pogut dedicar en cos i ànima a cuidar l’hort de la caseta que tenia amb la seva parella als afores de Manresa, a gaudir de la natura i a endinsar-se en el món de la música i de la filosofia, tal com havia confessat als seus coneguts que era el seu desig. Morera va rebre aquesta setmana un homenatge entranyable i ple de respecte dels seus companys al consistori. De les moltes coses, totes bones, que es van dir d’ella, entre les quals va destacar la seva vocació de servei, es va explicar que era una persona molt resolutiva i que no suportava les actituds mandroses a la feina, la qual cosa xoca frontalment amb la imatge que es té dels funcionaris. Fent-me una idea de com devia ser aquesta professional pel que es va explicar, arribo a la conclusió –potser errònia– que en l’àmbit del seu domini devia poder dur a terme els objectius per millorar un transatlàntic com l’Ajuntament sense excessius ajornaments, per sort seva. Si hagués treballat en altres departaments, potser ho hauria tingut més magre per aconseguir que les coses rutllessin com volia, amb una mica d’alegria i sense marejar la perdiu ni perdre temps, que ja diuen que és or, i ho és. En 15 dies, per exemple, quan hi va haver el confinament, el seu departament va aconseguir que tots els treballadors poguessin fer la feina des de casa telemàticament. Aviat és dit. Penses en com devia treballar aquesta professional i penses en com treballa massa sovint l’administració i no tenen res a veure. També aquesta setmana, l’Ajuntament ha anunciat l’inici del procés participatiu per elaborar el nou pla de mobilitat, que, diu, és «una eina bàsica per a l’administració local per planificar de manera integrada les xarxes que formen el sistema de transport de la ciutat i la mobilitat de les persones que hi viuen, tenint en compte tots els models que s’utilitzen per als desplaçaments». El darrer pla, aprovat el 2012, va posar damunt la taula la necessitat de millorar el servei de bus. La solució: fer un carril bus al passeig de Pere III i a la carretera de Vic. No es va fer, com tantes altres coses de les quals es fan plans, comissions, estudis, informes i mil invents més. Més Montses falten en aquest món.
