El mot anglès fair pot voler dir just (fair trade = comerç just) o net (play fair = jugar net). Perquè una competència sigui «fair», cal que hi hagi un level playing field –camp de joc pla–, ja que un pendent afavoriria un o altre dels contrincants. Però el fet que l’anglès hagi esdevingut el de facto llengua franca del món desnivella els camps de l’educació, del comerç i d’altres, cedint als angloparlants nadius un avantatge important.
Els catalans han de cremar-se les celles durant anys per aconseguir una competència bàsica en anglès, mentre els seus col·legues anglo-americans poden dedicar aquest temps a altres interessos; els diners esmerçats al llarg de deu o quinze anys de classes particulars també es podrien dedicar a altres coses. I a l’hora de cercar feina, els candidats, igualment qualificats, que disputen una plaça, aviat aprenen que els hereus de Shakespeare tenen prioritat. No hi ha un «level playing field: it isn’t fair!»