Els EUA novament ha tornat a ser notícia en els mitjans de comunicació per un tiroteig en un centre escolar. El passat 24 de maig va haver-hi una nova massacre amb la mort de 19 nens i nenes d’entre 8 i 11 anys i dues professores. Aquesta vegada en una escola de primària a Uvalde (Texas). L’autor de la tragèdia un adolescent que pocs dies després de complir els divuit anys va comprar un parell de rifles, munició, i va provocar la matança.
En aquest segle XXI als EUA només en centres escolars s’han produït tirotejos massius els anys 2005, 2006, 2007, 2008, 2012, 2013, 2014, 2015, 2018, 2019, 2021 i 2022. Els assassinats han tingut lloc en escoles d’educació primària, secundària i universitats. Dotzenes de nens i adolescents morts i molts ferits. Entre les víctimes també professors/es i altre personal escolar. Les edats dels autors dels crims, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 26... anys. Una vegada executada la mortaldat la majoria dels assassins s’acaben suïcidant .
Entre les causes d’aquesta violència hi ha la facilitat que els ciutadans/es tenen per comprar armes de foc. Als EUA la tinença d’armes és un dret constitucional. La normativa per a la compra i tinença d’armes varia segons l’Estat. Per obtenir una arma cal haver complert els divuit anys i segons per a quin tipus d’armes l’edat mínima és de vint-i-un anys. En algun Estat, però, sota supervisió es poden comprar a partir dels setze anys. Hi ha supermercats que a més de vendre aliments també venen armament.
Els EUA que presumeix ser la primera potencia mundial en moltes coses també té el dolorós rècord de ser la primera potència en violència armada. És l’únic país del món on les armes civils superen en quantitat als seus habitants (estudi de Small Arms Survey). Les estadístiques indiquen que la producció d’armes als EUA s’ha triplicat en els darrers 20 anys. Els darrers anys 2020 i 2021 es va batre el rècord de venda d’armament. Lamentablement, la indústria d’armament no coneix la crisi.
El control de les armes de foc s’ha convertit en una polèmica eterna. Un debat estèril degut al poder i a l’enorme pressió que el «lobby» d’armes exerceix sobre els polítics. L’Associació Nacional del Rifle (NRA) que defensa el dret a posseir armes és un poderós grup de pressió que té 5 milions de socis. Aquesta Associació té molta influència sobre la classe política. El Partit Republicà rep grans donacions de l’entitat. Per tant, és fàcil d’entendre com el Senat fracassi en el seu intent d’aprovar lleis pel control d’armes degut al bloqueig constant dels republicans.
L’NRA entre les seves activitats organitzen cursos d’entrenament sobre l’ús de les armes i fires d’armament. Un dels seus «honorables» membres és l’inclassificable expresident Donald Trump. Aquest energumen rebutja el control estricte de les armes i defensa que cal armar als mestres. Per la seva part, el «lobby» d’armes proposa que hi hagi més guàrdies armats a les escoles. Malauradament amb aquests cervells privilegiats l’espiral de violència no s’aturarà.
