Aquest cap de setmana ha tingut lloc a França el Congrés de Junts. L’han fet a Argelers perquè el gran líder no vol tornar a Catalunya per no haver de donar explicacions a la justícia dels fets que es van produir a la tardor del 2017. Si el moviment continua així, fins al 2037 hauran de fer-hi allí els congressos, que serà quan prescriuen els delictes pels quals se’l requereix. Ell ha decidit d’apartar-se definitivament de la direcció del moviment perquè ho considera incompatible amb presidir la república inexistent que defensa.
De portes enfora ha estat una primera part del congrés molt plàcida, tot i que se’ls ha vist que, com en totes les organitzacions independentistes, conviuen dos corrents, en aquest cas, els que tenen pressa i els que tenen molta pressa, els uns liderats per Jordi Turull i els altres per Laura Borràs. Alguna cosa no ens han explicat quan les persones afins al secretari general han tret més vots que les persones proposades per la presidenta. Aquest fet, que no deixaria de ser una anècdota, en aquest cas té la seva rellevància, atès que el reglament diu que s’ha d’arribar a la meitat dels vots emesos, per entrar en la direcció. El proposat com a secretari d’Organització ha estat un dels que no ho han aconseguit, déu-n’hi-do el vot de càstig, i ara toca per reglament al secretari general proposar-ne un altre. El fet té la seva transcendència interna, atès que el proposat ho havia estat per Laura Borràs.
Alguna cosa profunda passa quan en les votacions només participaren el quaranta per cent dels que ho havien de fer. Desconec el què, però la combinació de les dues coses ens diu que el conjunt de l’organització no està d’acord amb com s’han fet les coses. Avui una manera molt eficaç de saber què passa en aquest món independentista és anar a Twitter i mirar les piulades dels protagonistes. Caram, en aquest cas n’hi trobem una per sucar-hi pa, la presidenta fa un retuit d’un d’Aurora Madaula que, en referència al seu poc suport, ho justifica dient que «hi ha gent (referint-se a companys) que han tancat la carpeta de la independència. Els que no ho fem, fem nosa». Que ho digui l’afectada és greu, però que ho digui la presidenta de l’organització ho és molt més. Bé, en aquest cas, potser no, atès que ja ens té acostumats de fer-ho amb una institució del país com és el Parlament. En el fons és el que fa sempre, no sembla que distingeixi entre el públic i el privat, entre el jo i el nosaltres.
Personalment, em preocupen poc les disputes internes a Junts. Per mi, tenen més interès els documents i aquest cap de setmana d’això no se’n parlava. Per desgràcia fa temps que vaig perdre tota esperança que el moviment nacionalpopulista evolucionés cap a un partit seriós que permetés arribar a acords per intentar solucionar els problemes dels ciutadans. Per desgràcia continuen instal·lats en el com pitjor, millor, pensant que, si les coses van malament, els ciutadans es deixaran tornar a enganyar amb el somni de la independència.
