Governar no és fàcil, siguem sincers. Presentar-se per a un càrrec públic és gairebé oferir-se com un «ecce homo», conscient que tard o d’hora seràs crucificat per l’opinió pública. O, si més no, per una part. Perquè en algun moment del seu mandat, la persona escollida, ja sigui per presidir el govern d’una nació o per ocupar la regidoria d’un petit ajuntament, haurà de prendre alguna determinació sabent que «el que faci bé per a uns estarà malament per a uns altres». Un exemple ben habitual seria el de conciliar els drets dels que tenen un local d’oci nocturn amb els dels veïns que reclamen silenci per poder dormir a les nits. Són decisions complicades que en alguns casos –no pas en tots– no ens agradaria haver d’assumir. Però n’hi ha algunes altres, de decisions, que no responen a cap demanda i que semblen preses pel pur caprici d’algun visionari. A Manresa ens en sobren, d’exemples. No parlaré ja de les famoses gàbies del parc Vila Closes amb les que fa més de 10 anys diversos ajuntaments –i uns mateixos tècnics– sembla que s’estiguin pixant dels veïns, sinó d’un barrabassada recent que no té cap ni peus i que també perjudica molts sense beneficiar ningú.
Des de fa uns quants dies, els conductors que circulen en sentit ascendent pel carrer de Sant Cristòfol han vist com el tram de carril que hi ha just abans d’arribar al Mercadona, davant de l’MRW, que sempre havia estat destinat a aparcament, ha estat pintat d’un groc estrident i limitat amb pilones amb la noble intenció que ningú hi pugui aparcar. No es tracta de guanyar espai per als vianants, que tenen una vorera prou ampla i que dubto que mai ho hagin reclamat, sinó que sembla fet pura i simplement per eliminar places d’aparcament i complicar una mica més la vida als que fins ara hi trobaven un lloc. Dit vulgarment, per tocar els collons. Al mateix temps, davant l’accés al pàrquing del supermercat, hi han instal·lat uns altres pals metàl·lics, més alts i més prims, perquè cap dels cotxes que baixen pugui creuar a l’altre carril per entrar-hi, ni cap dels que surten del pàrquing puguin fer el mateix per baixar. Així, encara que fins allà on t’allarga la vista no vegis pujar ni baixar cap cotxe, hauràs fer una marrada infinita per anar a girar. I amb la possibilitat que més d’un despistat s’hi pugui amorrar i en surti malparat. Però totes aquestes coses a l’Ajuntament no semblen preocupar-los gens. Viuen feliços al seu món de fantasia i no crec que cap dels problemes quotidians que tenim els ciutadans els importi un rave.
