L’amor, si no es rega, es mor. Extraordinàriament delicat i resistent alhora. I adapta múltiples formes. Hi ha en marxa un procés per constituir PoliamorBages, com una baula més de PoliamorCat, per apropar a la comarca la realitat que hi ha moltes persones interessades en alternatives que no requereixin exclusivitat en les relacions sexoafectives. Vaig entrevistar els promotors de l’associació i, ara, aprofito per desitjar-los molta sort, perquè, amb tantes formes d’amor com hi ha, simultaniejar-ne diverses de forma honesta ha de ser extraordinàriament complex.
Hi ha aquell amor que es manifesta cada cop que mires la persona amada o somnies en ella. La veus i somriu, per exemple amb els seus ulls verds, i tot va bé a l’univers.
També hi ha amor de talp que surt a la superfície empès pel desig i, un cop consumat, torna a submergir-se en les profunditats.
Amor com una estructura geomètrica pura i dura que no entra per les portes i finestres de gairebé ningú, però ensopega amb algú que li posa sostre i parets a mida i construeix una llar al seu voltant.
Amor lleuger com el fum, que ho omple tot de poca cosa però en queda constància gairebé perenne, molt temps després d’haver marxat, enganxat a les cortines.
Amor com eixams d’insectes en què la parella aconsegueix agafar-ne un, de tant en tant i amb dificultats, però que conserva l’ADN primigeni d’aquella relació que a vegades es converteix en martiri de picades.
Amor tan estret que sobres. Hi ha persones que tenen molt amor, i d’altres que són gasives i la simple presència familiar ja és un destorb. Amors vips i de galliner, però amors al cap i a la fi.
Amors pels quals et suïcides i t’equivoques, perquè un temps després haurien quedat enterrats per la sorra del temps. Però això en aquell moment pensaves que no seria possible.
Amors que trenquen el cor, que, després, s’ha d’anar reconstruint a poc a poc amb pegament Imedio, però amb cicatrius tan profundes que a la guerra de l’amor sempre aniràs amb armadura esquerdada de ceràmica. Així que millor no exposar-se a rebre cap cop fort. L’amor de Dràcula que travessa oceans de temps per retrobar-te. L’amor de persones que no són parella i mai s’ho han dit pot ser més real que el que es queda enganxat a les cortines.
Això sí, l’amor pot adquirir moltes formes, però mai la de l’oblit.
