Quiosc

Regió7

Carles Francino

Carles Francino

Periodista

Un país d’ingrats

Soc dolorosament nostàlgic. M’ho hauria de fer mirar». No és usual que algú admeti la seva tendència cap allò que molts consideren un sentiment trampa, o un símptoma de debilitat. Però Pedro Simón és un personatge de Zamora amb les idees clares en el periodisme, un gran explicador d’històries a El Mundo; i sense gaires manies per despullar l’ànima a través de la literatura. Com que els llibres no caduquen, he devorat amb ganes Los ingratos, que li va fer guanyar fa un any el premi Primavera de novel·la. Em resulta impossible no percebre a les pàgines l’aroma d’un paisatge rural a l’estiu, de festa en qualsevol era que es posés a l’abast, incursions al riu de torn, males passades que desesperaven pares o veïns, i cabronades a animals que avui, si es coneguessin, serien –justament– castigades amb un linxament a les xarxes.

Los ingratos és un tendre tractat d’honestedat, entre l’homenatge i la culpa, sobre aquelles persones que marquen la nostra infància, però que gairebé mai posem en relleu. Fins que és massa tard. Té raó Pedro quan emfatitza que «encara que tinguis diners per viatjar per tot el món, mai podràs tornar a aquests llocs». I deu ser perquè ja soc gran, però alguna cosa així em passa no només amb l’àlbum particular de records, sinó amb la memòria col·lectiva. Ignoro si això em converteix en un altre nostàlgic malaltís, però sento que aquest país era bastant millor. En 30 anys hem passat d’organitzar uns Jocs Olímpics que van sorprendre el món a aconseguir que descarrili una candidatura conjunta entre Catalunya i l’Aragó. L’ocurrència del procés ens ha fracturat. Les elits espanyoles han recuperat el perfil més centralista i retrògrad. Però és que a més es discuteix per tot, ningú cedeix gens ni mica, es crida, s’insulta, es menysté qui no pensa igual, se’l converteix en enemic. I no parlo només de la política. L’esperit caïnita que arrosseguem com una mena de tara congènita es reivindica diàriament. Sí, som ingrats. Per això alguns ens refugiem en la nostàlgia. No és tan moderna com el metavers, però de vegades funciona.

Compartir l'article

stats