Quiosc

Regió7

jordi morros

Feu servir auriculars i no emprenyeu

Convindreu amb mi que el telèfon mòbil cada cop es fa servir menys per trucar i més per mirar-hi les bestieses que surten a les xarxes socials. I enviar missatges, és clar. I també fer-lo servir d’agenda, calculadora i mil i una cosa més com consultar horaris del cinema o quan ha de passar el bus per determinada parada. De fet, els joves ja no en diuen telèfon mòbil, això és cosa dels qui ja tenim una certa edat. En diuen mòbil. Senzillament. Ras i curt. Sense complicar-se la vida, que és el que acostumem a fer massa sovint.

Com deia, el mòbil ens ha fet perdre l’oremus. Recentment m’he trobat en situacions que fins i tot m’han fet passar vergonya aliena. Anant pel Passeig de Manresa vaig ensopegar amb una persona asseguda en un banc que deia de tot i més a la que hi havia a l’altra banda de l’aparell. No sé si en directe o bé a través d’un missatge d’aquests de veu, que en diuen. El va tractar de fill de puta en amunt i a més a més el va amenaçar amb no sé quantes coses. Jo ja vaig anar tirant i em vaig perdre aquesta part. L’home en qüestió no s’amagava ni es contenia tot i ser en ple carrer. Més tard vaig anar a fer un tallat en un bar a prop de la feina. De cop i volta es va començar a sentir música, una veu que xerrava i unes rialles. Tothom es va girar en la mateixa direcció. Hi havia una persona que es mirava vídeos amb el mòbil amb l’aparell a tota pastilla. De volum, vull dir. Reia sola, però, és clar, molestava la resta dels qui érem al local amb la intenció de prendre alguna cosa i estar tranquils una estona. No va poder ser. Quan l’individu en qüestió ho va deixar estar i va marxar, una dona que hi havia unes taules més enllà li va agafar el relleu. Però no pas en forma de vídeos, sinó de missatges de veu que compartia amb una amiga seva, vaig deduir. Estaven intentant quedar per anar a prendre una orxata al Passeig, però devien tenir l’agenda molt plena perquè no s’acabaven de posar d’acord. Una tenia hora a la pelu, i l’altra estava esperant els nets. Tot el bar es va assabentar de les seves trifulgues. Al vespre vaig agafar el bus per anar cap a casa. Al seient del meu davant hi havia una noia jove que, com la majoria, no parava de mirar el mòbil. Així evitem mirar-nos les cares. De cop i volta va fer una trucada. I va comentar: «Em falten dues parades i arribo». De veritat havia de trucar per dir que estava arribant? Ho he comentat més d’una vegada aquí mateix. Hi ha països on és prohibit utilitzar el mòbil en espais públics. Un últim prec. Com a mínim feu servir auriculars i no emprenyeu.

Compartir l'article

stats