Poques vegades la paraula Junts podrà reunir tanta gent com són els afectats per la C-55, via de comunicació natural de la Catalunya Central amb el Barcelonès, Baix Llobregat, Universitats, Port, Aeroport, Zona Franca, Seat, connexions amb AP 2, A 2, AP7, etc. Primer, i sens dubte, un record per les víctimes que hi han deixat la vida i una abraçada a les seves famílies, així com pels accidentats amb seqüeles, acabant amb els que cada dia patim aquesta ratera de la D. G. de Carreteres, que no sé com justifiquen als familiars de les víctimes; si tan fàcil era reduir els accidents mortals, com no ho havien fet abans. Però no només l’administració n’és responsable, som molts els que hi tenim part de culpa en aquest greuge; en primer lloc m’hi posaré jo, que com a president de Pimec Catalunya Central durant un temps hauria d’haver utilitzat amb més contundència l’altaveu que em permetia el càrrec per exigir aquest desdoblament, com crec que ho havien d’haver fet altres organitzacions empresarials, gremis, Cambra de Comerç de Manresa, delegacions de la Cambra de Barcelona a Vic i Berga, Col·legis Professionals, alcaldes de totes les poblacions del Bages, Solsonès, Berguedà, Cerdanya i fins i tot del Ripollès i Osona, així com els Consells Comarcals de la Vegueria. Menció especial pel paper del Consorci Viari dels anys noranta, format per entitats ja mencionades i altres que sols pretenien fer política i canviar el llogater de la plaça de Sant Jaume banda muntanya. Després del 2003 al Consorci se li van acabar les forces per lluitar, recordin el «no pagarem» a les autopistes, que malgrat la crisi es va silenciar per sempre mes. Greu error del Consorci amb el Montepio de Conductors al davant en acceptar el desdoblament fins al túnel del Bogunyà i no fins a Abrera com ha de ser. Aquesta claudicació ha servit perquè la presa de pèl de la Generalitat s’hagi reduït a la meitat, dels 22 km a només 11.
El 24 de juliol del 2019 van visitar la Cambra de Comerç de Manresa el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, el senyor Gavin, i un tècnic del Departament experimentat en la C-55, experiència que els manca als polítics, ja que ells només són experts a mantenir-se en càrrecs de diferents departaments que l’única cosa que tenen en comú és la nòmina de final de mes. Però els polítics aviat aprenen el que han de vendre als administrats i el senyor secretari va recórrer a l’ecologia dient que ja hi havia massa formigó escampat pel territori. Va parlar de l’estalvi econòmic, de l’aprofitament de la C-16, del gran cost de desdoblar el viaducte de la Puda i de la dificultat de rascar la Muntanya Santa. Del que no varen parlar ells, però jo sí, és de la famosa carta del president Pujol a Ferrovial comprometent-se a no desdoblar l’antiga C-1411, una carta que, com en Bin Laden, tothom en parlava, però ningú havia vist mai, però anava molt bé per fer campanya electoral en les eleccions que anava guanyant sempre el MHP Pujol i que, malgrat ja fa 19 anys que no governa i que Ferrovial està ocupat a fer rastrejaments de covid i altres serveis de salut, la C-55 continua sent un greu problema.
Senyors de la D. G. d’Infraestructures i Mobilitat, deixin-se de vinyetes i de punyetes, la C-16 «no és la solució» per comunicar-se amb el Baix Llobregat, ni per a camions ni per a turismes: els primers per orografia i distància, i els segons per la marrada que han de fer. Mirin-se, si us plau, el mapa, i no cal que facin estudis, preguntin al Cardener i el Llobregat, ells fa molts anys que van junts per arribar amb fluïdesa a la seva destinació.
Un prec a tots els afectats: encara hi som a temps, oblidem-nos de partits i demanem, millor exigim, tots junts (ho subratllo, junts), una solució definitiva per a la C-55. I un consell als que pretenguin fer mesures de força; no tallin la C-55, han de tallar el divendres a la tarda la C-16, és per on pugen a la Cerdanya els que han de solucionar aquest disbarat. Mentrestant, un servidor, parat a Castellgalí, procurarà no posar-se nerviós pensant per on passarà l’ambulància en cas que pateixi un ictus o un infart.
Acabant aquest escrit, se m’ha posat a la finestra un ocellet, un blauet, i em diu que un seu amic capsigrany no veu clars els efectes que el desdoblament produiria a la fauna, la flora i l’aiguabarreig de l’entorn. Jo li he dit que expliqui al seu amic que un vehicle engegat mitja hora contamina molt més que si fa el trajecte en 15 minuts.
