Qui diu que l’Estat no estima Catalunya? L’estima tant que intervé amb energia quan els catalans ens discutim entre nosaltres. Però ho fa d’una manera paternalista, com aquell que intervé quan dos nens es barallen per una joguina, i els hi pren: apa, ni per un ni per l’altre i a plorar al racó. Amor amb disciplina, imposada des de la superioritat moral, política, legal, funcionarial, militar i, cada cop més, també econòmica. Però amb la millor de les voluntats i pel nostre bé. Les infraestructures són un terreny curull d’exemples. Se’n recorden de quan es discutia agrament si l’N-II s’havia de desdoblar per la Panadella o per la vall del Sió? Per adormir la polèmica, el ministeri va aturar el projecte durant anys i anys. Estan al cas que la B-40, o Quart Cinturó, aixeca grans recels a les comarques afectades i enfronta els empresaris que la volen i els pagesos i naturalistes que la rebutgen? Doncs l’Estat congela l’obra per evitar que el debat s’inflami gaire. (Ara que l’Estat ha dit «doncs fes-ho tu» a la Generalitat, aquesta ha plantat la ministra quan ha vingut a explicar-ho; patates calentes, només per dinar). L’ampliació de l’aeroport del Prat és un cas de manual: com que els socis del Govern anaven cadascú a la seva i el país no es decidia a triar entre els avions i els ànecs de la Ricarda, l’Estat va xutar la pilota cinc anys endavant i ja en tornarem a parlar... potser. (Per als ministres qualsevol argument és bo per deixar d’invertir a Catalunya, i si es queden sense, són capaços d’atribuir la culpa a la pandèmia, quan la comunitat més afectada va ser Madrid, la mateixa que ha rebut el doble d’inversió de la pressupostada). Ara aquesta gent que tant ens estima ens deixarà sense Jocs d’Hivern del 2030 amb l’excusa del Lambán, però en realitat és perquè han vist la divisió entre catalans partidaris i detractors i volen apaivagar-la. Ara potser (potser!) deixarem de discutir entre nosaltres i anirem tots junts contra el centralisme. Gràcies!
