La Patum se celebra amb uns marges d’autoregulació molt elevats que formen part de la màgia de la festa. Si algú volgués posar en marxa una maquinària com la de la Patum necessitaria aplicar-hi un esforç d’organització extraordinari, grans dosis de planificació i equips disciplinats atents a pautes molt marcades. En canvi, res de tot això no existeix a la Patum. La tradició, la cultura col·lectiva generada pel temps, i unes pautes alhora invariables i flexibles que tothom coneix, fan que la festa flueixi sense que es vegi per enlloc la feina d’organització que hi ha al darrere, que hi és. Enguany, la gestió de la festa serà sotmesa a un desafiament important. És molt previsible que hi hagi una afluència màxima. Després de dos anys de pausa, els patumaires de Berga i de tot l’entorn que no hi participen cada any hi coincidiran tots. Això obliga els responsables, amb l’Ajuntament al capdavant, a tenir previst qui i com prendrà decisions si cal actuar per aturar massificacions perilloses que són previsibles. Impedir accidents i disgustos és, enguany, una prioritat molt especial.
